(transbordant de trens per arribar al cul del món)
Aquell dia havíem d'agafar un tren molt matiner que ens portaria direcció Suïssa, i, abans, havíem de passar per la posten officen a deixar unes postals (que, oficialment, han arribat després que nosaltres). Com havíem d'agafar un bus fins l'estació de trens, i ja sabeu que l'Univers està molt pesat, ens vam haver de colar ... un altre cop. Però vam arribar sense incidències a l'estació, tot i que el nostre tren devia de tenir-ne alguna, perquè va arribar amb retard.
Mentre esperàvem a l'andana que arribés el tren, vam veure un víking autèntic (i autòcton). Un noi, entre heavy i prehistòric, s'anava abocant cervesa en una banya buida que tenia, i se l'anava bebent. Tot tranquil, com si fos el més normal del món.
Ens vam pujar en aquell tren, que anava buit, on hi havia només una noia i un noi que anaven dormint. La noia portava tres coixins i el noi no, raó per la qual suposem que la noia va dormir tot el viatge i el noi no. Pobre.
Al següent tren, tot i que anava bastant abarrotat, vam trobar llocs per seure i ens vam menjar la nostra pasta amb tomàquet (que estava molt bo, però era tomàquet de fer pizzes) i la super truita! (molt ben girada per l'Alex, per cert, ja que l'Anna no s'atrevia). En aquest tren també hi havia un víking autèntic (ja no sabem si era autòcton) però anava més camuflat: anava mirant una peli, més discret ell, en el seu portàtil i amb uns cascos (l'Anna li volia demanar que se'ls treiès i així miràvem tots la peli), i va anar mig viatge parlant amb la iaia adorable del davant.
A l'últim tren sí que se'ns va asseure un personatge personatge. El Bernat i jo teníem davant un senyor argentí o algo així (que, a més, parlava alemany, francès i anglès) que anava menjant el formatge més pudent del món. Molt simpàtic, però, entre que tot el vagó olorava a allò, i que l'Anna no parava de dir "aquí olora molt raro!", casi la liem. Per sort, es baixava abans que nosaltres i no va passar res.
Finalment vam arribar al cul del món: Brienz. Un cul molt maco, síps. Vam anar resseguint el llac fins a l'alberg (que no estava "a prop" de l'estació) i vam arribar a aquella caseta tan graciosa (aquí són totes com de hansel i gretel).
Vam anar a compar provisions (una compra bastant difícil, tenint en compte que només disposàvem de bullidor d'aigua i microones). Així que vam comprar menjar d'aquest precuinat i un munt de iogurs i lingertortes (o com es diguin).
Després de tornar al super refugi de muntanya (on teníem una habitació on cabem en plan tetris, s'ha de dir ... sí, és molt "acollidora"), i de tocar el piano i jugar al parc infantil que hi ha ... a les ... set de la tarda ... vam fer el sopar (aquí, adaptant-nos als horaris suissos, com uns bons guiris exemplars ... sopant a les set i anant a dormir a les vuit!).
Puntazo del dia: set cignes (i no tots blancs) que estaven al parc infantil, tot panxos menjant herba.
#16 Day. Munchen
(en un tour no gratis, aquest cop de veritat)
Ens vam aixecar amb la intencio d'agafar un altre tour i, obrim la finestra ... seguia el diluvi! Pero no importa! Som uns guiris, i els guiris com cal van a visitar la Sagrada Familia fins i tot quan plou. Aixi que nosaltres no serem menys.
Ens vam fer els tuppers i ens vam posar tots tres capes (samarreta+jersei+sudadera de venecia) i el respectiu chubasquero (amb la motxilla a sota, en plan chepa). Total guiri look (per cert, la gent autoctona d'aqui tambe es posa una mena de ponxo de plastic que els tapa a ells i a la bici, com els de portaventura, vaja). I ... cap al tour!
Quina va ser la sorpresa al descobrir que la guia d'avui era ... la mateixa que ahir. Justament la mateixa a la que no haviem donat ni un euro (som uns nunyez) de propina el dia anterior, i, evidentment, s'enrecordava de nosaltres (vamos!).
Pero, no importa. En la nostra linia de rates, hem colat el carnet jove com a carnet d'estudiant ("yes, yes, in catalonia is this!", foteu-vos tots els que heu pagat 8 euros pel carnet d'estudiant europeu!). I ens han portat al camp de concentracio de Dachau ("Si no quieres repetir el pasado, estudialo" Spinoza).
(...)
Quan hem tornat, ens hem anat a comprar brezels (per segona vegada en un mateix dia) i guarrades varies en una pastisseria autoservei. I, despres, a dinar a un parc. Despres de dinar, passejant, hem trobat la famosa botiga alemanya de Productes tipics Ejpanyols (on nomes hi havia ... que? fruites pansides i polvorons, o "collonades d'aquestes!", com ens ha dit un catala molt catala).
La nostra seguent parada era el parc britanic, on hem descobert una manada d'anecs afamats als que hem intentat alimentar (amb brezels, tipical germany) fins que l'escena va comencar a semblar una peli de por, amb tots els anecs perseguint-nos i amenacant-nos per a que els hi donessim mes panets ...
Aixi que vam decidir marxar cap a casa ... muntats al metro! Aixi que, despres de les dificultats que implica trobar un metro, amb la ferma determinacio de pagar bitllets ... ens hem trobat amb un popurri de paraules en alemany i ... tot i la bona intencio de dos o tres que ens han intentat ajudar ... l'univers esta molt empenyat en que ens colem. El metro no te barreres ... Aixi que .. cap a dins!
Quan ens vam baixar, despres de les tres parades mes llargues de les nostres vides, patint perque arribes el revisor (vale, nomes patia jo), vam arribar a l'alberg (sans i estalvis).
Abans de fer el sopar, vam anar a comprar les ultimes coses que ens faltaven (ceba i tomaquet), pero, es clar!, les cebes anaven en pacs de vuit mil cebes, i ... nomes en voliem una (per la nostra super truita de patates). Aixi que ... com hi havia unes cebetes orfenes ... que s'havien caigut d'una bossa (que jurem, no hem trencat, perque no hi havia cameres ... que sino...), vam anar a preguntar si ens la podiem quedar (l'Anna ho va preguntar amb un to molt del plan "podem quedar-nos aquest gatet petito, papa?"). I, clar, amb aquest to tan tendre que li ha posat al dependent ... ens l'ha regalada! Ou yeah! I la pobre ceba (a qui haviem jurat donar una llar millor...) ha rodolat per terra i quasi mor esclafada per tres camions de bombers (i despres l'hem fotuda a la truita!).
Aixi que, a les vuit ... ens hem posat a fer el sopar i el dinar de dema. Pero, es clar ... de dos fogons que te la nostra microcuina (que es mes petita que el lavabo), nomes funciona un (i malament). Hem sopat a les onze (sigh). I, a aquelles hores, encara no haviem pogut acabar la truita. Total que, quatre hores despres .... hem acabat el sopar, el dinar de dema, hem sopat, hem rentat els plats (al lababo, perque la pica de la cuina no te pressio ... vaja, que surt un rajolinet), ens hem fet les motxilles, i aqui estem (ara ens anirem a dormir, tot i que l'alex ja ha caigut, i dema ... cap a Brienz :D).
Boarding del dia: no n'hi ha hagut (tornem a ser simpatics?)
Amics fets durant el dia: Rosario, una noia que ahir tambe va venir al tour (i va pagar), i que se'ns ha sentat al costat al bus , era molt maja, i prenia apunts del tour. El boig de Buenos aires de l'autocar de tornada que, anant sol, s'ha fet fotos amb totes les coses del camp. Noia hiperculta del parc que ha estudiat historia bavara i que ens ha portat fins al metro mentre ens informava sobre tot el que ens rodejava. Els anecs. El dependent que ens ha regalat la ceba. La boja que ens ha ajudat a comprar segells (i que ens hem trobat despres al super barat - tothom queda al super, es el punt de trobada alemany).
Destrosses de l'habitacio: el meu llit, que, actualment, te menys dues fustes de l'estructura . Un plat trencat i un a mig trencar. La pica (del lababo), que l'hem embossada(perque hi rentem els plats). La cortina (que ha mort). I esperem que la llitera del Bernat aguanti fins dema o l'Anna morira de forma lenta per aplastacio.
Ens vam aixecar amb la intencio d'agafar un altre tour i, obrim la finestra ... seguia el diluvi! Pero no importa! Som uns guiris, i els guiris com cal van a visitar la Sagrada Familia fins i tot quan plou. Aixi que nosaltres no serem menys.
Ens vam fer els tuppers i ens vam posar tots tres capes (samarreta+jersei+sudadera de venecia) i el respectiu chubasquero (amb la motxilla a sota, en plan chepa). Total guiri look (per cert, la gent autoctona d'aqui tambe es posa una mena de ponxo de plastic que els tapa a ells i a la bici, com els de portaventura, vaja). I ... cap al tour!
Quina va ser la sorpresa al descobrir que la guia d'avui era ... la mateixa que ahir. Justament la mateixa a la que no haviem donat ni un euro (som uns nunyez) de propina el dia anterior, i, evidentment, s'enrecordava de nosaltres (vamos!).
Pero, no importa. En la nostra linia de rates, hem colat el carnet jove com a carnet d'estudiant ("yes, yes, in catalonia is this!", foteu-vos tots els que heu pagat 8 euros pel carnet d'estudiant europeu!). I ens han portat al camp de concentracio de Dachau ("Si no quieres repetir el pasado, estudialo" Spinoza).
(...)
Quan hem tornat, ens hem anat a comprar brezels (per segona vegada en un mateix dia) i guarrades varies en una pastisseria autoservei. I, despres, a dinar a un parc. Despres de dinar, passejant, hem trobat la famosa botiga alemanya de Productes tipics Ejpanyols (on nomes hi havia ... que? fruites pansides i polvorons, o "collonades d'aquestes!", com ens ha dit un catala molt catala).
La nostra seguent parada era el parc britanic, on hem descobert una manada d'anecs afamats als que hem intentat alimentar (amb brezels, tipical germany) fins que l'escena va comencar a semblar una peli de por, amb tots els anecs perseguint-nos i amenacant-nos per a que els hi donessim mes panets ...
Aixi que vam decidir marxar cap a casa ... muntats al metro! Aixi que, despres de les dificultats que implica trobar un metro, amb la ferma determinacio de pagar bitllets ... ens hem trobat amb un popurri de paraules en alemany i ... tot i la bona intencio de dos o tres que ens han intentat ajudar ... l'univers esta molt empenyat en que ens colem. El metro no te barreres ... Aixi que .. cap a dins!
Quan ens vam baixar, despres de les tres parades mes llargues de les nostres vides, patint perque arribes el revisor (vale, nomes patia jo), vam arribar a l'alberg (sans i estalvis).
Abans de fer el sopar, vam anar a comprar les ultimes coses que ens faltaven (ceba i tomaquet), pero, es clar!, les cebes anaven en pacs de vuit mil cebes, i ... nomes en voliem una (per la nostra super truita de patates). Aixi que ... com hi havia unes cebetes orfenes ... que s'havien caigut d'una bossa (que jurem, no hem trencat, perque no hi havia cameres ... que sino...), vam anar a preguntar si ens la podiem quedar (l'Anna ho va preguntar amb un to molt del plan "podem quedar-nos aquest gatet petito, papa?"). I, clar, amb aquest to tan tendre que li ha posat al dependent ... ens l'ha regalada! Ou yeah! I la pobre ceba (a qui haviem jurat donar una llar millor...) ha rodolat per terra i quasi mor esclafada per tres camions de bombers (i despres l'hem fotuda a la truita!).
Aixi que, a les vuit ... ens hem posat a fer el sopar i el dinar de dema. Pero, es clar ... de dos fogons que te la nostra microcuina (que es mes petita que el lavabo), nomes funciona un (i malament). Hem sopat a les onze (sigh). I, a aquelles hores, encara no haviem pogut acabar la truita. Total que, quatre hores despres .... hem acabat el sopar, el dinar de dema, hem sopat, hem rentat els plats (al lababo, perque la pica de la cuina no te pressio ... vaja, que surt un rajolinet), ens hem fet les motxilles, i aqui estem (ara ens anirem a dormir, tot i que l'alex ja ha caigut, i dema ... cap a Brienz :D).
Boarding del dia: no n'hi ha hagut (tornem a ser simpatics?)
Amics fets durant el dia: Rosario, una noia que ahir tambe va venir al tour (i va pagar), i que se'ns ha sentat al costat al bus , era molt maja, i prenia apunts del tour. El boig de Buenos aires de l'autocar de tornada que, anant sol, s'ha fet fotos amb totes les coses del camp. Noia hiperculta del parc que ha estudiat historia bavara i que ens ha portat fins al metro mentre ens informava sobre tot el que ens rodejava. Els anecs. El dependent que ens ha regalat la ceba. La boja que ens ha ajudat a comprar segells (i que ens hem trobat despres al super barat - tothom queda al super, es el punt de trobada alemany).
Destrosses de l'habitacio: el meu llit, que, actualment, te menys dues fustes de l'estructura . Un plat trencat i un a mig trencar. La pica (del lababo), que l'hem embossada(perque hi rentem els plats). La cortina (que ha mort). I esperem que la llitera del Bernat aguanti fins dema o l'Anna morira de forma lenta per aplastacio.
#15 Day. Munchen
(fent un tour chachipiruli per la ciutat de Munich, amb un temps horroros)
Ens vam preparar uns super tuppers (cosa que quasi ens fa arribar tard al super tour) per tal de poder dinar por ahi (despres ens va ploure, pero la intencio era bona).
Aixi que vam arribar a corre cuita al super tour gratis. Al cap de cinc minuts ens vam adonar que, com, literalment, ens va dir la noia del tour, "el amigo gratis se murio hace tiempo". Ja! Gratis! Aqui tambe son catalans i no ho saben. Ens van explicar que, al final del tour, cada cual pagava el que volia. Es a dir, que tal qual vam acabar el tour ... vam fer-nos els despistats i ens en vam anar cap a un altre lloc. Tour gratis!
Pero, malauradament, es va posar a ploure mooolt, i feia un fred polar horroros, aixi que vam decidir venir fins l'alberg a menjar-nos els tuppers. Mala idea. Despres de dinar vam pensar "recompensem la nostra matinada d'avui amb una migdiadeta" ... Mal! Ens vam llevar a les set (clap clap).
Aixi que, com no podiem fer gaire mes (perque seguia diluviant), ens vam apropar al super per comprar provisions (i galetes) per si gelava i ens haviem de quedar a Munich a viure (al final no tindrem aquesta sort, crec).
I, per acabar el dia de nens bons, vam fer el sopar i .. a seguir dormint!
Boarding del dia: Alex (vaja una racha).
Amics fets durant el dia: senyora que ens va indicar com anar a un super barato ("cheap supermarket, please?") i que, al final, resultava que ella tambe hi anava.
Ens vam preparar uns super tuppers (cosa que quasi ens fa arribar tard al super tour) per tal de poder dinar por ahi (despres ens va ploure, pero la intencio era bona).
Aixi que vam arribar a corre cuita al super tour gratis. Al cap de cinc minuts ens vam adonar que, com, literalment, ens va dir la noia del tour, "el amigo gratis se murio hace tiempo". Ja! Gratis! Aqui tambe son catalans i no ho saben. Ens van explicar que, al final del tour, cada cual pagava el que volia. Es a dir, que tal qual vam acabar el tour ... vam fer-nos els despistats i ens en vam anar cap a un altre lloc. Tour gratis!
Pero, malauradament, es va posar a ploure mooolt, i feia un fred polar horroros, aixi que vam decidir venir fins l'alberg a menjar-nos els tuppers. Mala idea. Despres de dinar vam pensar "recompensem la nostra matinada d'avui amb una migdiadeta" ... Mal! Ens vam llevar a les set (clap clap).
Aixi que, com no podiem fer gaire mes (perque seguia diluviant), ens vam apropar al super per comprar provisions (i galetes) per si gelava i ens haviem de quedar a Munich a viure (al final no tindrem aquesta sort, crec).
I, per acabar el dia de nens bons, vam fer el sopar i .. a seguir dormint!
Boarding del dia: Alex (vaja una racha).
Amics fets durant el dia: senyora que ens va indicar com anar a un super barato ("cheap supermarket, please?") i que, al final, resultava que ella tambe hi anava.
#14 Day. Praha -> Munchen
(en un tren chachipiruli, molt harry potter, i arribant a una ciutat on l'aigua es mes cara qeu les cerveces)
Despres d'aixecar-nos mooolt d'hora per arribar abans d'hora a agafar el tren, vam haver d'estar-nos mitja hora esperant a que sortis quina era la via del nostre tren (sempre igual, els nostres tres son sempre els ultims als qui se'ls hi assigna via). Quan per fi va sortir, vam veure una massa de gent que s'aixecava, aixi que vam deixar-nos arrossegar com ovelles per la massa cap a l'andana.
Quan vam pujar-nos al tren, vam trobar una parella asseguda alla; els vam saludar en el nostre recent apres txec (algo aixi com "llicui"), molt amables ... pero ... aleshores ... ens vam adonar que estaven en els nostres seients!!! Argh! A nosaltres, que com guiris empanats haviem reservat un tren pel qual no cabia reserva, ens estaven robant el lloc! Aixi que ... mantenint la calma, els vam ensenyar els nostres bitllets en plan "campions ... ja us esteu movent", i els campions ens van ensenyar els seus en plan "ai va! si teniu bitllets! nosaltres tambe". Vaja, que tot i gesticular molta estona i senyalar els seus llocs (finestra) i els nostres numeros, no es van moure (qui no vol entendre, no enten). A mes, quan ens van venir a revisar, mes tard, la senyora els va dir alguna cosa en plan "aquests no son els vostres llocs" i ells van dir una cosa aixi com "ja, pero aquests imbecils no s'han queixat" (o aixo vam entendre nosaltres, amb el nostre precari txec).
El cas es que, com a signe de protesta, ens vam descalcar tots i ens vam posar a menjar. Ben campechanos. I portavem menjar del Kentucky! Dos mega menus i trenta alitas de pollo, repartit tot durant el viatge per tal de molestar mes. Muaahahaha.
Total, que vam arribar a Munich sense gaires problemes, pero fent mirades furtives a aqulles dues males persones.
Tot just arribar, vam agafar un bus que ens portava fins a l'hotel. I, com estava tot en alemany, ens vam colar. Vam intentar pagar-ho ... pero era massa dificil! Ja voliem pagar, pero si ens posen traves ...
Despres d'arribar i installar-nos (mitja hora per a que la dona de recepcio entengues com es deia l'Alex de cognom ...), vam anar a comprar al super. Pero no erem conscients que era diumenge!!! Aixi que, despres de fer el ridicul davant la noia de recepcio ... vam comprar uns tiquets per a un sopar guai al bar del costat (una especia d'apanyo que tenen muntat), i vam anar cap alla! Unes pizzes monumentals! Pero, es clar, el que si vam haver de demanar alla era l'aigua, i, quan ens anavem ... vam pensar que ... potser ens cobraven 7 euros per l'aigua (com a Praha). Aixi que li vam dir a la noia "ep, que nosaltres veniem amb els tiquets de l'hotel (uns tiquets que nomes inclouen menjar)", i la noia "ok ok", i nosaltres "lalala" (vaja, que vam fer un sinpa! xdd).
Despres de l'aventura del sinpa, ens vam anar a dormir, molt motivats per fer un tour mega guai (i gratis!) al dia seguent.
Boarding del dia: Alex!
Amics fets durant el dia: alemany simpatic amb fill hiperrrosset que ens va explicar una mica com anava lo dels tiquets (pero l'univers no volia que paguessim ... no tenia solucio!), i que despres ens va indicar com arribar a l'alberg.
Despres d'aixecar-nos mooolt d'hora per arribar abans d'hora a agafar el tren, vam haver d'estar-nos mitja hora esperant a que sortis quina era la via del nostre tren (sempre igual, els nostres tres son sempre els ultims als qui se'ls hi assigna via). Quan per fi va sortir, vam veure una massa de gent que s'aixecava, aixi que vam deixar-nos arrossegar com ovelles per la massa cap a l'andana.
Quan vam pujar-nos al tren, vam trobar una parella asseguda alla; els vam saludar en el nostre recent apres txec (algo aixi com "llicui"), molt amables ... pero ... aleshores ... ens vam adonar que estaven en els nostres seients!!! Argh! A nosaltres, que com guiris empanats haviem reservat un tren pel qual no cabia reserva, ens estaven robant el lloc! Aixi que ... mantenint la calma, els vam ensenyar els nostres bitllets en plan "campions ... ja us esteu movent", i els campions ens van ensenyar els seus en plan "ai va! si teniu bitllets! nosaltres tambe". Vaja, que tot i gesticular molta estona i senyalar els seus llocs (finestra) i els nostres numeros, no es van moure (qui no vol entendre, no enten). A mes, quan ens van venir a revisar, mes tard, la senyora els va dir alguna cosa en plan "aquests no son els vostres llocs" i ells van dir una cosa aixi com "ja, pero aquests imbecils no s'han queixat" (o aixo vam entendre nosaltres, amb el nostre precari txec).
El cas es que, com a signe de protesta, ens vam descalcar tots i ens vam posar a menjar. Ben campechanos. I portavem menjar del Kentucky! Dos mega menus i trenta alitas de pollo, repartit tot durant el viatge per tal de molestar mes. Muaahahaha.
Total, que vam arribar a Munich sense gaires problemes, pero fent mirades furtives a aqulles dues males persones.
Tot just arribar, vam agafar un bus que ens portava fins a l'hotel. I, com estava tot en alemany, ens vam colar. Vam intentar pagar-ho ... pero era massa dificil! Ja voliem pagar, pero si ens posen traves ...
Despres d'arribar i installar-nos (mitja hora per a que la dona de recepcio entengues com es deia l'Alex de cognom ...), vam anar a comprar al super. Pero no erem conscients que era diumenge!!! Aixi que, despres de fer el ridicul davant la noia de recepcio ... vam comprar uns tiquets per a un sopar guai al bar del costat (una especia d'apanyo que tenen muntat), i vam anar cap alla! Unes pizzes monumentals! Pero, es clar, el que si vam haver de demanar alla era l'aigua, i, quan ens anavem ... vam pensar que ... potser ens cobraven 7 euros per l'aigua (com a Praha). Aixi que li vam dir a la noia "ep, que nosaltres veniem amb els tiquets de l'hotel (uns tiquets que nomes inclouen menjar)", i la noia "ok ok", i nosaltres "lalala" (vaja, que vam fer un sinpa! xdd).
Despres de l'aventura del sinpa, ens vam anar a dormir, molt motivats per fer un tour mega guai (i gratis!) al dia seguent.
Boarding del dia: Alex!
Amics fets durant el dia: alemany simpatic amb fill hiperrrosset que ens va explicar una mica com anava lo dels tiquets (pero l'univers no volia que paguessim ... no tenia solucio!), i que despres ens va indicar com arribar a l'alberg.
#13 Day. Praha
(dia en que vam poder visitar Praha amb sol)
Ens vam aixecar tard i vam estar tot el mati passejant (i, en una caiguda, ja m'he esguincat un peu) sense gaire rumb. Despres de dinar (de dinar pasta, i de fer una migdiadeta, com no) les noies vam intentar (i dic intentar perque ens el van tancar als nassos) anar al museu i els nois se'n van anar de compres (sense molt d'exit perque tot era igual de car que aqui). Despres, quan ens vam ajuntar, vaig comprar una super venda d'esguincats modelns i vam anar tirant cap a casa.
En el cami, ens van donar uns flyers per a la super discoteca de Praha, la mes gran del mon (bueno, d'Europa), aixi que vam decidir afanyar-nos cap a casa i deixar el passeig per la vora del riu per un altre cop. Vam innovar agafant un tramvia (ni punt de comparacio amb el super tram verd) que ens va portar a casa en un tres i no res i, a mes, ens va deixar veure la casa torta blava de Praha!
Vam sopar pasta again, com no (l'Anna ja s'ha declarat en huelga de gana si tornem a fer pasta). Despres, es van anar a la mega disco (no em vaig atrevir amb el mega peu inflat i lila), aixi que jo em vaig quedar a casa tragant-me la tele en txec fins que van tornar (sigh).
Boarding del dia: ja no n'hi haura mai mes! (tot i que l'Alex assegura que el Bernat i l'Anna, avui)
Amics fets durant el dia: guia del tour nocturn que portava a la discoteca anomenada "follow me!" ("what's your name?" "follow me!" "aaah es diu follow me!!")
Ens vam aixecar tard i vam estar tot el mati passejant (i, en una caiguda, ja m'he esguincat un peu) sense gaire rumb. Despres de dinar (de dinar pasta, i de fer una migdiadeta, com no) les noies vam intentar (i dic intentar perque ens el van tancar als nassos) anar al museu i els nois se'n van anar de compres (sense molt d'exit perque tot era igual de car que aqui). Despres, quan ens vam ajuntar, vaig comprar una super venda d'esguincats modelns i vam anar tirant cap a casa.
En el cami, ens van donar uns flyers per a la super discoteca de Praha, la mes gran del mon (bueno, d'Europa), aixi que vam decidir afanyar-nos cap a casa i deixar el passeig per la vora del riu per un altre cop. Vam innovar agafant un tramvia (ni punt de comparacio amb el super tram verd) que ens va portar a casa en un tres i no res i, a mes, ens va deixar veure la casa torta blava de Praha!
Vam sopar pasta again, com no (l'Anna ja s'ha declarat en huelga de gana si tornem a fer pasta). Despres, es van anar a la mega disco (no em vaig atrevir amb el mega peu inflat i lila), aixi que jo em vaig quedar a casa tragant-me la tele en txec fins que van tornar (sigh).
Boarding del dia: ja no n'hi haura mai mes! (tot i que l'Alex assegura que el Bernat i l'Anna, avui)
Amics fets durant el dia: guia del tour nocturn que portava a la discoteca anomenada "follow me!" ("what's your name?" "follow me!" "aaah es diu follow me!!")
#12 Day. Praha
(des de l'apartament mes faixhion i modelno i amb les tovalloles mes suaus de tota praha)
Ens vam proposar visitar la ciutat de dalt abaix. Vam agafar el metro fins al centre (perque l'apartament era molt guai pero estava molt a cancun).Tot i que la nostra guia tenia unes rutes marcades vam decidir que nosaltres erem mes guais i vam comencar a caminar (com guiris honrats que som) cap al lloc que ens semblava guai, fent fotos. Per sort, nose com, vam arribar a una placa hiper guai en la que venien la pasta mes bona de tot l'univers: el trdelnik (no savem com es pronuncia, pero esta bonissim!). Hem decidit que ho farem a l'hivern, amb la llar de foc ...
Despres vam anar fins al pont famos (que per atravessar-lo, tela, tot ple de guiris) i vam arribar al castell de praha! Em sembla que ens vam colar (perque nomes vam pagar l'entrada als jardins, i vam entrar per la sortida ... pero bueno, aqui es nota qui esta preparat per visitar una ciutat ... ), pero era molt guai. Els jardins eren inmensos, i hi havia un erico que, o be estava borratxo, o be s'estava morint, perque ja ens veus a tots com idiotes rodejant-lo i tocant-lo una miqueta "vinga erico ..." pero ni con esas.
Finalment, per acabar la visita al castell de Praha, vam entrar a la super catedral que ... es les rambles. No se qui hi faltava alla dins: mil japos fent fotos, nosaltres (que, per cert, ens vam colar, aquesta vegada sense cap dubte al respecte), mes guiris ...
Despres vam decidir que, com Praha es tan barat, aniriem a dinar fora. Pero ... como la suerte no nos acompanya, vam anar a l'unic lloc timador de tota la ciutat . el menu semblava super guai pero ... 7€ per l'aigua!!! I en vam demanar dues (sense saber-ho, clar)!! Aixo si, importada d'Espanya (Solan de Cabras). Aixi que, al sortir, li vam haver d'explicar molt educadament a la senyora que no ... que no ens cobres les tips (perque la campeona ens cobrava la propina directament). Despres d'aquesta mostra d'educacio, vam haver de fugir corrents per a que no ens matessin.
De tornada cap al centre, despres que el Bernat descobris mil tipus de cotxes no existents (o sigui, si existents, pero desconeguts), vam acabar un altre cop al pont on hi havia la banda de country mes graciosa del mon (la Bridge Band): tot de iaietos que ballaven i tocaven el banjo, o el trombo ...
Per ultim, quan ja teniem la intencio d'anar tirant cap a casa (que be sona dir-ho), es va posar a ploure en serio. Pero be, be. A diluviar. Aixi que ens vam refugiar en un porxo on hi havia un noi, Carl, que tocava la guitarra i cantava. Aixi que ens vam estar com dues hores alla, escoltant-lo. Al principi semblava que li queiem superbe. Pero clar, va arribar una noia molt guapa (i que s'emocionava i plorava amb les seves cancons) i clar, es va haver de fer el machote. Aixi que, quan ens vam posar a parlar, va acabar rient-se dels espanyols i ... clar, vam haver de deixar d'estimar-lo (al final, ni va lligar amb la noia ni ens va caure be; ara, aixo si, li vaig regalar una pua per a que no hagues de tocar amb una targeta de credit).
Aixi que, quan per fi va parar de ploure una mica, ens vam dirigir al que voliem veure durant tot el dia: EL RELLOTGE ASTRONOMIC! El fastuos rellotge fa un munt de coses (ja ho veureu als videos) bastant gracioses, per oel millor son els japos emocionats que ho donen tot i ho graben tot, tot i tot.
I despres, cap a casa.
Boarding del dia: diversos MOCS repartits d'una forma bastant equitativa.
Ens vam proposar visitar la ciutat de dalt abaix. Vam agafar el metro fins al centre (perque l'apartament era molt guai pero estava molt a cancun).Tot i que la nostra guia tenia unes rutes marcades vam decidir que nosaltres erem mes guais i vam comencar a caminar (com guiris honrats que som) cap al lloc que ens semblava guai, fent fotos. Per sort, nose com, vam arribar a una placa hiper guai en la que venien la pasta mes bona de tot l'univers: el trdelnik (no savem com es pronuncia, pero esta bonissim!). Hem decidit que ho farem a l'hivern, amb la llar de foc ...
Despres vam anar fins al pont famos (que per atravessar-lo, tela, tot ple de guiris) i vam arribar al castell de praha! Em sembla que ens vam colar (perque nomes vam pagar l'entrada als jardins, i vam entrar per la sortida ... pero bueno, aqui es nota qui esta preparat per visitar una ciutat ... ), pero era molt guai. Els jardins eren inmensos, i hi havia un erico que, o be estava borratxo, o be s'estava morint, perque ja ens veus a tots com idiotes rodejant-lo i tocant-lo una miqueta "vinga erico ..." pero ni con esas.
Finalment, per acabar la visita al castell de Praha, vam entrar a la super catedral que ... es les rambles. No se qui hi faltava alla dins: mil japos fent fotos, nosaltres (que, per cert, ens vam colar, aquesta vegada sense cap dubte al respecte), mes guiris ...
Despres vam decidir que, com Praha es tan barat, aniriem a dinar fora. Pero ... como la suerte no nos acompanya, vam anar a l'unic lloc timador de tota la ciutat . el menu semblava super guai pero ... 7€ per l'aigua!!! I en vam demanar dues (sense saber-ho, clar)!! Aixo si, importada d'Espanya (Solan de Cabras). Aixi que, al sortir, li vam haver d'explicar molt educadament a la senyora que no ... que no ens cobres les tips (perque la campeona ens cobrava la propina directament). Despres d'aquesta mostra d'educacio, vam haver de fugir corrents per a que no ens matessin.
De tornada cap al centre, despres que el Bernat descobris mil tipus de cotxes no existents (o sigui, si existents, pero desconeguts), vam acabar un altre cop al pont on hi havia la banda de country mes graciosa del mon (la Bridge Band): tot de iaietos que ballaven i tocaven el banjo, o el trombo ...
Per ultim, quan ja teniem la intencio d'anar tirant cap a casa (que be sona dir-ho), es va posar a ploure en serio. Pero be, be. A diluviar. Aixi que ens vam refugiar en un porxo on hi havia un noi, Carl, que tocava la guitarra i cantava. Aixi que ens vam estar com dues hores alla, escoltant-lo. Al principi semblava que li queiem superbe. Pero clar, va arribar una noia molt guapa (i que s'emocionava i plorava amb les seves cancons) i clar, es va haver de fer el machote. Aixi que, quan ens vam posar a parlar, va acabar rient-se dels espanyols i ... clar, vam haver de deixar d'estimar-lo (al final, ni va lligar amb la noia ni ens va caure be; ara, aixo si, li vaig regalar una pua per a que no hagues de tocar amb una targeta de credit).
Aixi que, quan per fi va parar de ploure una mica, ens vam dirigir al que voliem veure durant tot el dia: EL RELLOTGE ASTRONOMIC! El fastuos rellotge fa un munt de coses (ja ho veureu als videos) bastant gracioses, per oel millor son els japos emocionats que ho donen tot i ho graben tot, tot i tot.
I despres, cap a casa.
Boarding del dia: diversos MOCS repartits d'una forma bastant equitativa.
#11 Day. Salzburg -> Praha
(dia de viatge muntats en una tartana estranya)
Ens vam llevar ben d'hora per anar-nos cap a Praha. Eren uns trens sense reserva, i teniem uns companys de vago ... peculiars. Eren com dos cacadors-muntanyistes que portaven uns ganivets de submarinisme i que, quan vam entrar, estaven fent-se l'esmoryar, amb el pate i tot (molt ben muntat, aixo si). Van estar tot el viatge fent bromes amb el ganivet (bojos). Van intentar com afeitar-se i tot amb aquell ganivet (mal iuiu).
Despres de dos transbords de tren i de pujar en una mena d'autobus estrany ple de txecs, vam arribar a praha (muntats en allo, estavem patint per si arribariem, pero, com comencava a frenar mitja hora abans d'arribar ...).
Amb la broma, vam arribar (plovent, com no) mitja hora tard, i entre aixo i arribar a l'apartament, el noi que ens esperava devia de podrir-se, pobre. Pero vam arribar sense problemes i, despres de pagar en aquella moneda estranya que son les corones ens vam installar (els nois es van quedar l'habitacio guai, sigh). El millor: teniem tovalloles! Tovalloles de debo (no del decathlon!!), despres de dutxar-nos i eixugar-nos amb aquella suavitat quasi ens cauen les llagrimes (era com estar a casa).
Vam posar quatre mil rentadores i ens en vam anar cap al super. Un show per aclarar-se amb les monedes aquelles, i amb els quaranta mil tipus de pans diferents! Per cert, aqui a eslovenia no es consumeix salsa de tomaquet (pewro si tomaquest en llauna).
I, com bons guiris que som ... vem sopar a les 8 i a dormir!
Boarding del dia: em sembla que ens estem tornant simpatics.
Amics fets durant el dia: revisora boja del tren-tartana-txec que nome ssabia la praula "autobusen". noia txeca que es va empenyar en guiar-nos fins a l'apartament (i que crec que no era txeca, perque ens vam orientar abans que ella i tot...). iaia txeca que no parlava ni una caca d'angles i que, tot i aixi, s'empenyava en assessorar-nos sobre els tipus de pa. iaio negre txec que ens va traduir a la iaia txeca i que opinava que el pa d'Espanya es dolent.
Ens vam llevar ben d'hora per anar-nos cap a Praha. Eren uns trens sense reserva, i teniem uns companys de vago ... peculiars. Eren com dos cacadors-muntanyistes que portaven uns ganivets de submarinisme i que, quan vam entrar, estaven fent-se l'esmoryar, amb el pate i tot (molt ben muntat, aixo si). Van estar tot el viatge fent bromes amb el ganivet (bojos). Van intentar com afeitar-se i tot amb aquell ganivet (mal iuiu).
Despres de dos transbords de tren i de pujar en una mena d'autobus estrany ple de txecs, vam arribar a praha (muntats en allo, estavem patint per si arribariem, pero, com comencava a frenar mitja hora abans d'arribar ...).
Amb la broma, vam arribar (plovent, com no) mitja hora tard, i entre aixo i arribar a l'apartament, el noi que ens esperava devia de podrir-se, pobre. Pero vam arribar sense problemes i, despres de pagar en aquella moneda estranya que son les corones ens vam installar (els nois es van quedar l'habitacio guai, sigh). El millor: teniem tovalloles! Tovalloles de debo (no del decathlon!!), despres de dutxar-nos i eixugar-nos amb aquella suavitat quasi ens cauen les llagrimes (era com estar a casa).
Vam posar quatre mil rentadores i ens en vam anar cap al super. Un show per aclarar-se amb les monedes aquelles, i amb els quaranta mil tipus de pans diferents! Per cert, aqui a eslovenia no es consumeix salsa de tomaquet (pewro si tomaquest en llauna).
I, com bons guiris que som ... vem sopar a les 8 i a dormir!
Boarding del dia: em sembla que ens estem tornant simpatics.
Amics fets durant el dia: revisora boja del tren-tartana-txec que nome ssabia la praula "autobusen". noia txeca que es va empenyar en guiar-nos fins a l'apartament (i que crec que no era txeca, perque ens vam orientar abans que ella i tot...). iaia txeca que no parlava ni una caca d'angles i que, tot i aixi, s'empenyava en assessorar-nos sobre els tipus de pa. iaio negre txec que ens va traduir a la iaia txeca i que opinava que el pa d'Espanya es dolent.
#10 Day. Salzburg
(dia en que el Bernat i l'Alex van dir que anirien a correr ... i van anar!)
Quan van tornar els nois del seu footing matiner (vint minuts, ehem) ens van despertar i, despres d'esmoryar, vam anar a alquilar les bicicletes! Va ser una oddisea. Les bicis que funcionaven no es podien agafar, les que es podien agafar se'ls hi trencava la cadena ... ehem (ni punt de comparacio amb les meravelloses bicis de Ljubljana).
Pero no importa! Amb molta alegria, vam agafar les bicis ronyoses i ens vam anar a passejar.
El puntazo del dia va ser que vam trobar una mena de festa major austriaca que consistia en una carrera de vaters amb motor. I el millor era que regalaven coses!! I clar, nosaltres, vam agafar de tot: des de pato d'aquest pel vater, fins a sucs, iogurs, agues, esmints ... Ens en vam anar amb les motxilles hiper carregades!
Despres d'una estona de pedalejar amb les motxilles plenes de souvenirs (i d'un parell de cadenes sortides i recolocades) vam parar en un parc super guai per acabar de menjar-nos tot elque ens havien regalat. Era un parc enorme que tenia com unes butaques made in ikea alla al mig (en les quals el Bernat es va fer mal).
Aixi que vam decidir de tornar a l'alberg per a fer unes cures, i, com a cada ciutat, ens vam separar per anar-nos (les noies) al respectiu museu d'art modern (que, s'ha dir ... no era tant guai com el de Ljubljana, amb lababos artistics i tot!)
Despres de sopar (sobres del dinar), estavem molt motivats i vam intentar sortir de festa, pero, despres de passejar unabona estona ... vam descobrir que, a Salzburg, la gent no balla. No hi ha festa.
Intent fallit numero dos, era hora d'anar-nos a dormir.
Boarding del dia: no ha quedat clar.
Nota: no fer tant d'arros, que sobre moooolt.
Quan van tornar els nois del seu footing matiner (vint minuts, ehem) ens van despertar i, despres d'esmoryar, vam anar a alquilar les bicicletes! Va ser una oddisea. Les bicis que funcionaven no es podien agafar, les que es podien agafar se'ls hi trencava la cadena ... ehem (ni punt de comparacio amb les meravelloses bicis de Ljubljana).
Pero no importa! Amb molta alegria, vam agafar les bicis ronyoses i ens vam anar a passejar.
El puntazo del dia va ser que vam trobar una mena de festa major austriaca que consistia en una carrera de vaters amb motor. I el millor era que regalaven coses!! I clar, nosaltres, vam agafar de tot: des de pato d'aquest pel vater, fins a sucs, iogurs, agues, esmints ... Ens en vam anar amb les motxilles hiper carregades!
Despres d'una estona de pedalejar amb les motxilles plenes de souvenirs (i d'un parell de cadenes sortides i recolocades) vam parar en un parc super guai per acabar de menjar-nos tot elque ens havien regalat. Era un parc enorme que tenia com unes butaques made in ikea alla al mig (en les quals el Bernat es va fer mal).
Aixi que vam decidir de tornar a l'alberg per a fer unes cures, i, com a cada ciutat, ens vam separar per anar-nos (les noies) al respectiu museu d'art modern (que, s'ha dir ... no era tant guai com el de Ljubljana, amb lababos artistics i tot!)
Despres de sopar (sobres del dinar), estavem molt motivats i vam intentar sortir de festa, pero, despres de passejar unabona estona ... vam descobrir que, a Salzburg, la gent no balla. No hi ha festa.
Intent fallit numero dos, era hora d'anar-nos a dormir.
Boarding del dia: no ha quedat clar.
Nota: no fer tant d'arros, que sobre moooolt.
#9 Day. Salzburg
(dia avorrit .. pero, per sort ... dia del bistec!)
Per tal de comencar un meravellos dia de visites turistiques, ens vam preparar un esmorzar mega-chachi amb pa negre i pavo (per fi no esmoryavem cereals!). Pero, com sempre, vam acabr sortint de l'alberg a les deu (sigh).
Mapa en ma (de l'Alex) vam anar tirant cap al centre. Vam decidir agafar un cremallera fins el meravellos castell medieval de Salzburg (i els seus respectius mil museus d'armes i etc), on vam acabar dinant ben a gust a l'ombra d'uns arbres i jugant a cartes (cosa que va entretenir a bastants turistes, mes que res pel soroll).
Quan vam comencar a visitar la ciutat (mes propiament dit) ens vam adonar que Salzburg en realitat no es Salzburg, sino Mozart-city. Es com un portaventura gegant amb tot de merchandising i records (mini violins, paper de vater, bolis, clauers ...). Aixi, ja que ho demanava la ciutat, vam anar a lmuseu de Mozart (para que no se diga).
El museu de Mozart va ser el colofon d'un dia avorrit. Amb aquella audioguia en argenti, que es dedicava a posar-te sonates i canconetes, quasi ens adormim de peu.
Com estava sent un dia avorrit, ens vam motivar i vam decidir anar fins l'hotel a veure quina peli projectaven aquella tarda-nit (i,com seria en angles, aixi feiem alguna cosa educativa), pero resulta que el pressupost de l'hotel (tal com es veu a les habitacions) no es gaire elvat, perque les uniques dues pellicules que tenen son The sound of music i Avatar (i les posen caaada dia, pobres recepcionistes).
Pero
per sort
aquell dia
teniem BISTEC!
Els astres s'havien alineat per a que, el dia anterior, se'ns acudis comprar bistecs per sopar. I, com el Bernat va tenir la meravellosa idea de comprar cafe-de-paris (la mantega aquesta amb especies) vam fer un sopar chachi molon.
Boarding del dia: estavem massa cansats com per ser antipatics (es nota que els viatges i els transbords assassins comencen a fer mella en nosaltres).
Per tal de comencar un meravellos dia de visites turistiques, ens vam preparar un esmorzar mega-chachi amb pa negre i pavo (per fi no esmoryavem cereals!). Pero, com sempre, vam acabr sortint de l'alberg a les deu (sigh).
Mapa en ma (de l'Alex) vam anar tirant cap al centre. Vam decidir agafar un cremallera fins el meravellos castell medieval de Salzburg (i els seus respectius mil museus d'armes i etc), on vam acabar dinant ben a gust a l'ombra d'uns arbres i jugant a cartes (cosa que va entretenir a bastants turistes, mes que res pel soroll).
Quan vam comencar a visitar la ciutat (mes propiament dit) ens vam adonar que Salzburg en realitat no es Salzburg, sino Mozart-city. Es com un portaventura gegant amb tot de merchandising i records (mini violins, paper de vater, bolis, clauers ...). Aixi, ja que ho demanava la ciutat, vam anar a lmuseu de Mozart (para que no se diga).
El museu de Mozart va ser el colofon d'un dia avorrit. Amb aquella audioguia en argenti, que es dedicava a posar-te sonates i canconetes, quasi ens adormim de peu.
Com estava sent un dia avorrit, ens vam motivar i vam decidir anar fins l'hotel a veure quina peli projectaven aquella tarda-nit (i,com seria en angles, aixi feiem alguna cosa educativa), pero resulta que el pressupost de l'hotel (tal com es veu a les habitacions) no es gaire elvat, perque les uniques dues pellicules que tenen son The sound of music i Avatar (i les posen caaada dia, pobres recepcionistes).
Pero
per sort
aquell dia
teniem BISTEC!
Els astres s'havien alineat per a que, el dia anterior, se'ns acudis comprar bistecs per sopar. I, com el Bernat va tenir la meravellosa idea de comprar cafe-de-paris (la mantega aquesta amb especies) vam fer un sopar chachi molon.
Boarding del dia: estavem massa cansats com per ser antipatics (es nota que els viatges i els transbords assassins comencen a fer mella en nosaltres).
#8 Day. Ljubljana -> Salzburg
(des d'un teclat amb les tecles canviades a un hotel on estan projectant avatar en angles)
Avui (en teoria) ens portaven els eslovenos de l'alberg fins l'estacio de tren. Haviem quedat a dos quarts de nou. El campeon va arribar amb la seva volkswagen a les nou (clap clap clap). I amb tota la pachorra! Estavem alla els quatre amb els mochiloncios esperant-lo i, encara, quan arriba s'ha posat a esperar a una altra noia.
I a sobre ens ha cobrat (la vena catalana alla, inflant-se ...).
Hem agafat el tren amb la intencio de colar-nos a primera classe, pero ... ens han mirat molt malament, aixi que ens hem anat a classe mediocre. Ens hem ficat a l'unic vago amb prou llocs, on ja hi havia un senyor. Un senyor raret, raret. Una mica amb pintes de psicopata, tot s'ha de dir (es que, com a primera classe, a cap lloc ...). I clar, nosaltres alla, estenent el campament (motxilles per aqui ... tots descalcos ...), al senyor se li inflava la vena del coll, semblava que ens volgues matar ... Pero bueno, quan s'ha anat, amb mes llibertat, ens hem tret les torradetes de pa (integral, perque sino ...), l'oli, la sal ... Com si fossim a casa! I ens hem fet un meravellos tentempie.
Ara, aixo si, haciendo un alarde de buenos modales ... estavem quatre en un compartiment de sis, estirats, i hi havia gent a fora asseguda al passadis (que no han entrat perque no han volgut ... xd).
Quan hem arribat a l'estacio, com bons viatjants interraileros que som, hem anat al punt d'informacio i hem trobat un punt d'"informacio" on no hi havia ni informacio de tiquets ni de turisme. De que cony informaven alla? Total, que ens hem anat del punt de no-informacio a un altre de si-informacio on un senyor molt britanic (que no se li entenia res) ens pretenia vendre uns tiquets d'un tren que sortia a les cinc del mati (i casi el reservem perque no enteniem res!). Pero, al final, li hem dit que a aquelles hores hi aniria el seu pare ... perque, el que es nosaltres ... I hem agafat un altre (del qual ja hem perdut el paper amb la informacio, bravo Anna).
Buscant un Macdonals, hem trobat un Burger King (a falta de pan ...) i, despres de dinar, hem trobat el Macdonals (el Bernat tot indignat, perque al Burger King et cobren els Ketchups!).
Per sort, l'alberg esta molt a prop de l'estacio (i amb les meves indicacions hem arribat en un pim pam). Per cert, el meravellos Strawberry hostel te maduixes a tot arreu (parets, baters, llibretes ...). Es una mica cursi (fins i tot per mi). Ara, les habitacions son una trunya. Ni maduixes ni merdes. Quatre plegatins ronyosos amb un matalas de paper de fumar (no a prova de salts de Bernat ...). Aixo si, la cuina, una meravella. Vuit fogons, vuit neveres ... Ni el ferran adria (tst).
Aixi que, per gaudir de la meravellosa cuina que te l'hotel, ens hem anat al super disposats a fer-nos un mega ultra super sopar! Pero clar, les bosses del super eren gratis, i, aqui no ho saben pero son catalans, i les bosses eren de broma. Eren les bosses d'anar al super de la Barbie. I clar, a mig cami, si juntes bosses merdoses mes Anna Marti ... plop! Bossa trencada (bossa que contenia la salsa d'amanides). Tot el carrer ple de pasterada blanca. Una guarrada. Pero, en nuestra ayuda ha acudido ... super abuelita austriaca! Una iaia molt majeta que estava alimentant els coloms amb crispetes des del balco ens ha llancat ... una altra bossa (del mateix super)!! I que, mes o menys, ens ha servit per fer tres metres mes (fins l'hotel).
Al tornar hem fet muffins (bueno, jo no, perque feien sonrisas i lagrimas a l'hotel i era molt adequat, ja que estem a austria i tal ...). Unes muffins autentiques austriacas. I, despres de sopar (els tortellinis de microones amb la pasterada de carbonara) ens els hem menjat de postre mirant avatar (aquest hotel es estupendo)!
I ahora ... als plegatins!
Amics fets durant aquest dia: el guiri espontani al qual ha saludat el Bernat. La super iaia. La familia de catalans (llegamos a todas partes) que ha estat mirant la peli amb mi (aixi tenia companyia ...).
Boarding del dia: Empat dubtos entre l'Anna i el Bernat (el publico dice que el Bernat).
Nota: queda comprovat empiricament que els cantics gregorians mentre et dutxes se senten des del passadis (ho ha comprovat l'Anna amb els del Bernat).
Avui (en teoria) ens portaven els eslovenos de l'alberg fins l'estacio de tren. Haviem quedat a dos quarts de nou. El campeon va arribar amb la seva volkswagen a les nou (clap clap clap). I amb tota la pachorra! Estavem alla els quatre amb els mochiloncios esperant-lo i, encara, quan arriba s'ha posat a esperar a una altra noia.
I a sobre ens ha cobrat (la vena catalana alla, inflant-se ...).
Hem agafat el tren amb la intencio de colar-nos a primera classe, pero ... ens han mirat molt malament, aixi que ens hem anat a classe mediocre. Ens hem ficat a l'unic vago amb prou llocs, on ja hi havia un senyor. Un senyor raret, raret. Una mica amb pintes de psicopata, tot s'ha de dir (es que, com a primera classe, a cap lloc ...). I clar, nosaltres alla, estenent el campament (motxilles per aqui ... tots descalcos ...), al senyor se li inflava la vena del coll, semblava que ens volgues matar ... Pero bueno, quan s'ha anat, amb mes llibertat, ens hem tret les torradetes de pa (integral, perque sino ...), l'oli, la sal ... Com si fossim a casa! I ens hem fet un meravellos tentempie.
Ara, aixo si, haciendo un alarde de buenos modales ... estavem quatre en un compartiment de sis, estirats, i hi havia gent a fora asseguda al passadis (que no han entrat perque no han volgut ... xd).
Quan hem arribat a l'estacio, com bons viatjants interraileros que som, hem anat al punt d'informacio i hem trobat un punt d'"informacio" on no hi havia ni informacio de tiquets ni de turisme. De que cony informaven alla? Total, que ens hem anat del punt de no-informacio a un altre de si-informacio on un senyor molt britanic (que no se li entenia res) ens pretenia vendre uns tiquets d'un tren que sortia a les cinc del mati (i casi el reservem perque no enteniem res!). Pero, al final, li hem dit que a aquelles hores hi aniria el seu pare ... perque, el que es nosaltres ... I hem agafat un altre (del qual ja hem perdut el paper amb la informacio, bravo Anna).
Buscant un Macdonals, hem trobat un Burger King (a falta de pan ...) i, despres de dinar, hem trobat el Macdonals (el Bernat tot indignat, perque al Burger King et cobren els Ketchups!).
Per sort, l'alberg esta molt a prop de l'estacio (i amb les meves indicacions hem arribat en un pim pam). Per cert, el meravellos Strawberry hostel te maduixes a tot arreu (parets, baters, llibretes ...). Es una mica cursi (fins i tot per mi). Ara, les habitacions son una trunya. Ni maduixes ni merdes. Quatre plegatins ronyosos amb un matalas de paper de fumar (no a prova de salts de Bernat ...). Aixo si, la cuina, una meravella. Vuit fogons, vuit neveres ... Ni el ferran adria (tst).
Aixi que, per gaudir de la meravellosa cuina que te l'hotel, ens hem anat al super disposats a fer-nos un mega ultra super sopar! Pero clar, les bosses del super eren gratis, i, aqui no ho saben pero son catalans, i les bosses eren de broma. Eren les bosses d'anar al super de la Barbie. I clar, a mig cami, si juntes bosses merdoses mes Anna Marti ... plop! Bossa trencada (bossa que contenia la salsa d'amanides). Tot el carrer ple de pasterada blanca. Una guarrada. Pero, en nuestra ayuda ha acudido ... super abuelita austriaca! Una iaia molt majeta que estava alimentant els coloms amb crispetes des del balco ens ha llancat ... una altra bossa (del mateix super)!! I que, mes o menys, ens ha servit per fer tres metres mes (fins l'hotel).
Al tornar hem fet muffins (bueno, jo no, perque feien sonrisas i lagrimas a l'hotel i era molt adequat, ja que estem a austria i tal ...). Unes muffins autentiques austriacas. I, despres de sopar (els tortellinis de microones amb la pasterada de carbonara) ens els hem menjat de postre mirant avatar (aquest hotel es estupendo)!
I ahora ... als plegatins!
Amics fets durant aquest dia: el guiri espontani al qual ha saludat el Bernat. La super iaia. La familia de catalans (llegamos a todas partes) que ha estat mirant la peli amb mi (aixi tenia companyia ...).
Boarding del dia: Empat dubtos entre l'Anna i el Bernat (el publico dice que el Bernat).
Nota: queda comprovat empiricament que els cantics gregorians mentre et dutxes se senten des del passadis (ho ha comprovat l'Anna amb els del Bernat).
#7 Day. Ljubljana
(improvitzant un sopar amb totes les sobriges que tenim per la nevera made in Ikea)
Hem descobert que Ljubljana (Lublein pels amics) esta morta. Es com un minipoble, tot amb casetes baixes, poques coses a visitar i quasi res a fer. Per cert, ahir vem intentar sortir de festa (remarco, intentar), sense gaire exit.
Ens vam llevar per anar a fer el meravellos tour gratis que comencava a la placa central, pero resulta que no existia aquest tour. Ja olorava malament aixo de que hi hagues un tour gratis, pero bueno. Hem intentat visitar les catedrals, pero era just l'hora de la misa a tot arreu, aixique ens hem hagut d'esperar i al final no n'hem visitada cap.
Hi havia un mercat d'antiguitats motl majete, i hem trobat una maquina expenedora de llet fresca acabada de munyir de vaques autoctoneseslovenes i despres ens hem oblidat de comprar-ne (ouch).
Com no hi havia res a fer hem acabat anant a dinar l'hotel, i hem descobert que les barrites capitan Pescanoviski eslovenes per un euro no son especialment bones (ja s'intuia ahir mentre les feiem perqu se'ls queia l'arrebossat, s'ha de dir ... ). Despres de dinar aquest fastuos menjar, l'Anna i jo ens hem anat al museu d'art modern eslove (ni hem intentat arrossegar als altres dos, es inutil). A la porta hi havia un senyor amb esmoquin i calcotets (arreglado pero informal) que oferia pomes podrides a tothom (hem suposat queera art, i li hem fet una foto, tambe).
Quan vam tornar de la nostra inspiradora visita, i van tornar ells del seu passeig pel barri (com l'Alex es un mapa andant, no es perd mai) ens vam fer tots les motxilles i vam baixar a intentar aconseguir que ens portessin dema a l'estacio en cotxe. I, ai deu meu, que ens hi porten! Es mes, ens ho han oferit! La gent aqui mola. Es accelerada i tenen tics (i parlen molt raro), pero son molt simpatics.
Ara estem arreplegant tot el que ens queda a la nevera per fer una mena d'estofat (tambe enshauriem hem de menjar les estupendes barretes de peix) per sopar, mentre tenim la musica a tope i el Bernat i jo imporvitzem opera per sobre (tot un espectacle).
Despres, potser, si se alinean los astros, aconseguim anar a algun lloc (remarquem que nomes hi ha dues discoteques en aquesta ciutat, i una es de 21 i a l'altra, ahir, no ens van deixar entrar, fet que, estadisticament, ho dificulta molt).
Amics fets durant el dia: cap. Pero, mentre tornavem del museu (com estavem molt inspirades), l'Anna i jo hem anat saludant a tots els cotxes que passaven (i ens ha saludat tothom! es que la gent aqui es majissima).
Nota: No comprar peix mai mes.
Boarding del dia: Per probabilitat, o l'Alex o l'Anna (no ha quedat clara la competicio avui). com ha novetat, hem "installat" un "boto" per destacar quan algu s'ho esta guanyant (Berni's idea :D). I fem "MOOOOOOOOC".
Hem descobert que Ljubljana (Lublein pels amics) esta morta. Es com un minipoble, tot amb casetes baixes, poques coses a visitar i quasi res a fer. Per cert, ahir vem intentar sortir de festa (remarco, intentar), sense gaire exit.
Ens vam llevar per anar a fer el meravellos tour gratis que comencava a la placa central, pero resulta que no existia aquest tour. Ja olorava malament aixo de que hi hagues un tour gratis, pero bueno. Hem intentat visitar les catedrals, pero era just l'hora de la misa a tot arreu, aixique ens hem hagut d'esperar i al final no n'hem visitada cap.
Hi havia un mercat d'antiguitats motl majete, i hem trobat una maquina expenedora de llet fresca acabada de munyir de vaques autoctoneseslovenes i despres ens hem oblidat de comprar-ne (ouch).
Com no hi havia res a fer hem acabat anant a dinar l'hotel, i hem descobert que les barrites capitan Pescanoviski eslovenes per un euro no son especialment bones (ja s'intuia ahir mentre les feiem perqu se'ls queia l'arrebossat, s'ha de dir ... ). Despres de dinar aquest fastuos menjar, l'Anna i jo ens hem anat al museu d'art modern eslove (ni hem intentat arrossegar als altres dos, es inutil). A la porta hi havia un senyor amb esmoquin i calcotets (arreglado pero informal) que oferia pomes podrides a tothom (hem suposat queera art, i li hem fet una foto, tambe).
Quan vam tornar de la nostra inspiradora visita, i van tornar ells del seu passeig pel barri (com l'Alex es un mapa andant, no es perd mai) ens vam fer tots les motxilles i vam baixar a intentar aconseguir que ens portessin dema a l'estacio en cotxe. I, ai deu meu, que ens hi porten! Es mes, ens ho han oferit! La gent aqui mola. Es accelerada i tenen tics (i parlen molt raro), pero son molt simpatics.
Ara estem arreplegant tot el que ens queda a la nevera per fer una mena d'estofat (tambe ens
Despres, potser, si se alinean los astros, aconseguim anar a algun lloc (remarquem que nomes hi ha dues discoteques en aquesta ciutat, i una es de 21 i a l'altra, ahir, no ens van deixar entrar, fet que, estadisticament, ho dificulta molt).
Amics fets durant el dia: cap. Pero, mentre tornavem del museu (com estavem molt inspirades), l'Anna i jo hem anat saludant a tots els cotxes que passaven (i ens ha saludat tothom! es que la gent aqui es majissima).
Nota: No comprar peix mai mes.
Boarding del dia: Per probabilitat, o l'Alex o l'Anna (no ha quedat clara la competicio avui). com ha novetat, hem "installat" un "boto" per destacar quan algu s'ho esta guanyant (Berni's idea :D). I fem "MOOOOOOOOC".
#6 Day. Ljubljana
(des de l'alberg mes fashionetti i modern, i mes made in Ikea del mon. i a tota pastilla perque nomes hi ha un ordinador amb internet gratis i tothom el vol xdd)
Avui ens hem llevat i encara feia mal dia, pero ens hem arriscat i hem decidit que, per quatre euros per cap, llogariem les bicis de totes formes. Hem fet be (se-ns ha acabat el gafisme xd). Ha sortit el sol (tot i que feia rasca)i hem passejat per tota Ljubljana (que, com ens va explicar la Petra, es pronuncia Lublein) en plan verano azul. Hi havia un mercat artesanal amb una senyora multilingue que ens ha guardat les bicis i on hem mangat un llibret de receptesde cuina xulissimes (que, per sort, tambe esta en angles). Despres hem anat fins el castell (gard, en eslove) de Lublein, fet que ha estatbastant mes dificil del que semblava (amb les pujades impossibles, muntats en bici ... les hem hagut d'aparcar). No tenia gaire cosa a veure (s'ha de dir, s'ha de dir ...). Hem dinat al castell i ... ojo! ... la fastuossima amanida de ... COL (extra cruixent), perque ... es clar!, ningu sapcom es diu enciam en eslove, aixi que ens vam equivocar al comprar-ho. Total, l'amanida era amb ATUN CALVO (si,si, fins aqui arriva l'exportacio). Pero estava bastant passable el menjar (millor que la verdura d'ahir ...).
Hem decidit anar-nos fins el jardi botanic (tampoc tenia gair a veure, s'hade dir, s'hade dir, excepte que hem descobert que als ljubljanesos els agrada magrejar-se entre els arbolusus comunus i els pinaceos vulgaris). Per cert, qui sostenta economicament aquesta merda de jardi? Perque era enorme, avorridissim, i gratis. No es sostenible.
L'ultima parada del dia era l'observatori pero ... despres d'un bon intent, hem decidit que ... la pujada era massa pronunciada pernosaltres aquelles bicis sense marxes (lo barat surt car). Aixi que ens hem anat fins un bar pijais amb musica relaxant (molt fashion). El Bernat i l'Alex s'han demanat una cosa que no se com es diu de color taronja (suposadament, en portava), i han acabat afegint-hi sucre perque, diguem, no estava gaire bo. L'Anna i jo, molt intelligentment, ens hem demanant una cosa que ja saviem que era (cafe).
Finalment, quan ja decidiem tornar, ha comencat a ploure (que encertats hem estat!). I, per potra total, se'ns ha ocorregut girar per un carrer que ha resultat ser el que tocava (ou yeah!).
Fa una estoneta hem posat dues rentadores (despres de barallar-nos amb una a la que no li funcionava el tambor) i creiem que no s-ha destenyit res (menys una samarreta del Bernat, sigh). Aixi que, en principi, dominem les rentadores en esolve!
I aqui estem, fent-nos el sopar :)
Amics fets durant el dia: senyora simpatica multilingue. Guiris varis de l'alberg.
Boarding del dia: Alex
Avui ens hem llevat i encara feia mal dia, pero ens hem arriscat i hem decidit que, per quatre euros per cap, llogariem les bicis de totes formes. Hem fet be (se-ns ha acabat el gafisme xd). Ha sortit el sol (tot i que feia rasca)i hem passejat per tota Ljubljana (que, com ens va explicar la Petra, es pronuncia Lublein) en plan verano azul. Hi havia un mercat artesanal amb una senyora multilingue que ens ha guardat les bicis i on hem mangat un llibret de receptesde cuina xulissimes (que, per sort, tambe esta en angles). Despres hem anat fins el castell (gard, en eslove) de Lublein, fet que ha estatbastant mes dificil del que semblava (amb les pujades impossibles, muntats en bici ... les hem hagut d'aparcar). No tenia gaire cosa a veure (s'ha de dir, s'ha de dir ...). Hem dinat al castell i ... ojo! ... la fastuossima amanida de ... COL (extra cruixent), perque ... es clar!, ningu sapcom es diu enciam en eslove, aixi que ens vam equivocar al comprar-ho. Total, l'amanida era amb ATUN CALVO (si,si, fins aqui arriva l'exportacio). Pero estava bastant passable el menjar (millor que la verdura d'ahir ...).
Hem decidit anar-nos fins el jardi botanic (tampoc tenia gair a veure, s'hade dir, s'hade dir, excepte que hem descobert que als ljubljanesos els agrada magrejar-se entre els arbolusus comunus i els pinaceos vulgaris). Per cert, qui sostenta economicament aquesta merda de jardi? Perque era enorme, avorridissim, i gratis. No es sostenible.
L'ultima parada del dia era l'observatori pero ... despres d'un bon intent, hem decidit que ... la pujada era massa pronunciada per
Finalment, quan ja decidiem tornar, ha comencat a ploure (que encertats hem estat!). I, per potra total, se'ns ha ocorregut girar per un carrer que ha resultat ser el que tocava (ou yeah!).
Fa una estoneta hem posat dues rentadores (despres de barallar-nos amb una a la que no li funcionava el tambor) i creiem que no s-ha destenyit res (menys una samarreta del Bernat, sigh). Aixi que, en principi, dominem les rentadores en esolve!
I aqui estem, fent-nos el sopar :)
Amics fets durant el dia: senyora simpatica multilingue. Guiris varis de l'alberg.
Boarding del dia: Alex
#5 Day. Venezzia -> Ljubljana
(dia gafe)
El dia va comencar malament i, contra tot pronostic, i tal com no passa a les pellicules ... va a anar empitjorant d'una forma exponencial (com es nota que soc la rara del cientific :D).
Vam anar mig corrents fins la Piazalle Roma per tal de no perdre el bus. Pero, quan ens hi vam pujar, ens vam adonar que la intelligent i meravellosament competent noia que ens va fer les reserves ens va posar diferents dates al bitllet de bus i al de tren. Vaja, que els bitllets de bus no servien perque eren per un bus de feia dos dies. Es a dir ... aquells cent euros que vam haver de pagar perque en teoria no hi havia places per interraileros es van anar a la paperera!!! (ARGH) Es a dir ... que si ens hagues mirat be el dia ... no haguessim hagut de pagar i, a mes, haguessim tingut seient a l'autocar. Es a dir ... merdi di merdi. El sinyori autista ens va deixar anar asseguts a les escales, amb la qual cosa no vam perdre el tren, pero va ser un viatge hiperincomode. Be, correccio, va ser un viatge hiperincomode per l'Alex i per mi, ja que sobrava un lloc al pis de dalt on s'hi va asseure l'Anna, i un a primera classe (uau!) on s'hi va asseure el Bernat (com a castig, despres els vam fer fregar els tuppers, perque l'Alex i jo teniem mal a l'esquena d'anar en aquella incomodissima escala).
Despres vam pujar-nos al tren i, molt felicment, vam obrir els nostres tuppers amb verdureta i pollastre arrebossadet per menjar abans que arranques. Ai Deu Meu. Estava horroros. Ningu va ser capac d'acabar-se aquell plat de verdura vomitiva i congelada. Vam fer tots un esforc amb el pollastre arrebossat a clapes, i, quan vam agafar les pomes ... farinoses totes.
Quan vam arribar a Ljubljana plovia d'una forma horrorosa i les nostres targetes no funcionaven (perque hi ha llocson no va la targeta aquesta amb chip). Ens vam tornar bojos per comprar una targeta de bus, i encara mesper trobar la parada de bus.
Aixo si, el super Hostel mega modern d'Ikea es veia d'una hora lluny i vam arribar sense problemes (tot i que no portavem suficients diners en efectiu com per pagar-ho tot en aquell moment i vam haver d'anar fins a un caixer en aquells circunstancies meteorologiques tan incomodes).
Finalment, despres d'anar a fer una compra rapida a un super eslove (on vam tenir bastants problemes per trobar tot el que necessitavem, mes que res perque aquest idioma no ens es gaire familiar ... xd) vam descobrir que no podiem fer les nostres pizes perque 1: la nostra habitacio no tenia forn (que observadors que som) i 2: el cable del microones no arribava fins l'enchufe (que bons constructors son en aquest pais). Aixi que vam haver d'anar a l'habitacio de davant on, per sort, estaven uns madrilenyos molt majetes, per demanar que ens deixessin utilitar el seu microones.
Quan ens anavem a anar a dormir ens van picar uns italians estranys (molt estranys) que se'ns volien emportar de festa. Pero els hi vam dir que no (em sembla que som uns associables), vam jugar una estona al Uno i a dormir.
Amics fets durant el dia(I PART BONA DEL DIA GAFE, PUNTAZO): Petra, la noia txeca mes simpatica del mon sencer, amb la que vam estar parlant tot el viatge del tren i jugant al Uno. Ens va ensenyar paraules en txec, ens va explicar coses de Praga, de la seva vida ... Despres es va venir amb nosaltres a reservar els bitllets per Salburg i tot! Finalment ens vam acomiadar perque agafavem busos diferents (tenia pinta de dormir en un hotelazo, s'ha de dir, s'ha de dir ...). Que et vagi be! :)
Nota: els eslovens tene un ritme de vida diferent al nostre. Com a mostra tenim la senyora que ens va vendre els tiquets del bus, la que ens va ajudar amb la parada del bus i la mestressa de l'alberg. Sembla que tinguin molta pressa i estiguin enfadats. Son histerics per naturalesa (creiem).
Boarding del dia: Anna Marti
El dia va comencar malament i, contra tot pronostic, i tal com no passa a les pellicules ... va a anar empitjorant d'una forma exponencial (com es nota que soc la rara del cientific :D).
Vam anar mig corrents fins la Piazalle Roma per tal de no perdre el bus. Pero, quan ens hi vam pujar, ens vam adonar que la intelligent i meravellosament competent noia que ens va fer les reserves ens va posar diferents dates al bitllet de bus i al de tren. Vaja, que els bitllets de bus no servien perque eren per un bus de feia dos dies. Es a dir ... aquells cent euros que vam haver de pagar perque en teoria no hi havia places per interraileros es van anar a la paperera!!! (ARGH) Es a dir ... que si ens hagues mirat be el dia ... no haguessim hagut de pagar i, a mes, haguessim tingut seient a l'autocar. Es a dir ... merdi di merdi. El sinyori autista ens va deixar anar asseguts a les escales, amb la qual cosa no vam perdre el tren, pero va ser un viatge hiperincomode. Be, correccio, va ser un viatge hiperincomode per l'Alex i per mi, ja que sobrava un lloc al pis de dalt on s'hi va asseure l'Anna, i un a primera classe (uau!) on s'hi va asseure el Bernat (com a castig, despres els vam fer fregar els tuppers, perque l'Alex i jo teniem mal a l'esquena d'anar en aquella incomodissima escala).
Despres vam pujar-nos al tren i, molt felicment, vam obrir els nostres tuppers amb verdureta i pollastre arrebossadet per menjar abans que arranques. Ai Deu Meu. Estava horroros. Ningu va ser capac d'acabar-se aquell plat de verdura vomitiva i congelada. Vam fer tots un esforc amb el pollastre arrebossat a clapes, i, quan vam agafar les pomes ... farinoses totes.
Quan vam arribar a Ljubljana plovia d'una forma horrorosa i les nostres targetes no funcionaven (perque hi ha llocson no va la targeta aquesta amb chip). Ens vam tornar bojos per comprar una targeta de bus, i encara mesper trobar la parada de bus.
Aixo si, el super Hostel mega modern d'Ikea es veia d'una hora lluny i vam arribar sense problemes (tot i que no portavem suficients diners en efectiu com per pagar-ho tot en aquell moment i vam haver d'anar fins a un caixer en aquells circunstancies meteorologiques tan incomodes).
Finalment, despres d'anar a fer una compra rapida a un super eslove (on vam tenir bastants problemes per trobar tot el que necessitavem, mes que res perque aquest idioma no ens es gaire familiar ... xd) vam descobrir que no podiem fer les nostres pizes perque 1: la nostra habitacio no tenia forn (que observadors que som) i 2: el cable del microones no arribava fins l'enchufe (que bons constructors son en aquest pais). Aixi que vam haver d'anar a l'habitacio de davant on, per sort, estaven uns madrilenyos molt majetes, per demanar que ens deixessin utilitar el seu microones.
Quan ens anavem a anar a dormir ens van picar uns italians estranys (molt estranys) que se'ns volien emportar de festa. Pero els hi vam dir que no (em sembla que som uns associables), vam jugar una estona al Uno i a dormir.
Amics fets durant el dia(I PART BONA DEL DIA GAFE, PUNTAZO): Petra, la noia txeca mes simpatica del mon sencer, amb la que vam estar parlant tot el viatge del tren i jugant al Uno. Ens va ensenyar paraules en txec, ens va explicar coses de Praga, de la seva vida ... Despres es va venir amb nosaltres a reservar els bitllets per Salburg i tot! Finalment ens vam acomiadar perque agafavem busos diferents (tenia pinta de dormir en un hotelazo, s'ha de dir, s'ha de dir ...). Que et vagi be! :)
Nota: els eslovens tene un ritme de vida diferent al nostre. Com a mostra tenim la senyora que ens va vendre els tiquets del bus, la que ens va ajudar amb la parada del bus i la mestressa de l'alberg. Sembla que tinguin molta pressa i estiguin enfadats. Son histerics per naturalesa (creiem).
Boarding del dia: Anna Marti
#4 Day. Burano
(des d'una illa estranya amb cases de coloraines i amb un dia horroros i plujos que no acompanyava gens)
Aquell dia vam decidir que era totallimenti idealli anar a Burano (que no Murano, que es un lloc avorrit on nomes fan coses de vidre i merdes similars). Aixi que vam agafar un vaporetto, que es un bus aquatic, i que es carissim ... no se com cony s'ho fa la gent d'alla per desplacar-se si li cobren 6'50 per cada viatge (i nosaltres ens queixem quan ens ho pugen a 1'85, pobres infelicos...), i ... vem arribar! Era molt, molt maca. Totes les cases eren d'un color diferent, fins i tot de dos colors! Pero plovia un punyao,aixi que nomes vam poder disfrutar d'aquella esplendida illa multicolori durant tot el mati (perque despres el temps ja era insostenible). Ara, aixo si, va ser arribar a Venezzia ciutat i ... sol solet (sigh).
Com els homes estaven massa exhaustes per seguir passejant, les dones ens vam anar a passejar mes mentre ells s'anaven a dutxar (em sembla que es dutxen mes que nosaltres, s'ha de dir, s'ha de dir, i es van quedar dormits com bebes xd ...) ... i es perdien ... el barri jueu! El vam trobar de potra perdent-nosper alla i era monissim, tot ple de tendetes monissimes amb menjar Kosher d'aquell que ha d'haver estat beneit o noseque i amb pastetes en forma de S (que estan bonissimes).
Finalment, vam fer una meravellosa i espectacularissima truita de patates de veritat tipical catalonia i ... va sortir perfecta (ou yeah) !!! Li hem agafat el puntillo a la vitro.
Finalment, com a acomiadament de la ciutat, ens vam pendre un Spritz, la bebitta italliannia pori excellenzzia.
Amics perduts durant el dia: el Xabi , el noi vasc, ens va dir una cosa en plan "despres ens anem a nosequin bar del pont de rialto ...", molt del pal "afegiu-vos nois!", i jo vaig dir "ah, pues nosaltres no. anirem al lloc mes proper que trobem", mostrant unes allucinants habilitats socials i tal (ironia). Nota: encara no he apres a fer amics.
Boarding del dia: Bernat
Aquell dia vam decidir que era totallimenti idealli anar a Burano (que no Murano, que es un lloc avorrit on nomes fan coses de vidre i merdes similars). Aixi que vam agafar un vaporetto, que es un bus aquatic, i que es carissim ... no se com cony s'ho fa la gent d'alla per desplacar-se si li cobren 6'50 per cada viatge (i nosaltres ens queixem quan ens ho pugen a 1'85, pobres infelicos...), i ... vem arribar! Era molt, molt maca. Totes les cases eren d'un color diferent, fins i tot de dos colors! Pero plovia un punyao,aixi que nomes vam poder disfrutar d'aquella esplendida illa multicolori durant tot el mati (perque despres el temps ja era insostenible). Ara, aixo si, va ser arribar a Venezzia ciutat i ... sol solet (sigh).
Com els homes estaven massa exhaustes per seguir passejant, les dones ens vam anar a passejar mes mentre ells s'anaven a dutxar (em sembla que es dutxen mes que nosaltres, s'ha de dir, s'ha de dir, i es van quedar dormits com bebes xd ...) ... i es perdien ... el barri jueu! El vam trobar de potra perdent-nosper alla i era monissim, tot ple de tendetes monissimes amb menjar Kosher d'aquell que ha d'haver estat beneit o noseque i amb pastetes en forma de S (que estan bonissimes).
Finalment, vam fer una meravellosa i espectacularissima truita de patates de veritat tipical catalonia i ... va sortir perfecta (ou yeah) !!! Li hem agafat el puntillo a la vitro.
Finalment, com a acomiadament de la ciutat, ens vam pendre un Spritz, la bebitta italliannia pori excellenzzia.
Amics perduts durant el dia: el Xabi , el noi vasc, ens va dir una cosa en plan "despres ens anem a nosequin bar del pont de rialto ...", molt del pal "afegiu-vos nois!", i jo vaig dir "ah, pues nosaltres no. anirem al lloc mes proper que trobem", mostrant unes allucinants habilitats socials i tal (ironia). Nota: encara no he apres a fer amics.
Boarding del dia: Bernat
#3 Day. Venezzia.
(pujats a la gondollina imaginaria que no costi cuaranti euri)
Se'ns va fer tard (no agafis pas el cotxe, nininini ...). S'ha de dir. Entre que ens vam dutxar tots, vam sortir de l'hotel (ui, he dit hotel?) a les deu i pico. Pero, amb el supersentit de la orientacio de l'Alex (que ha estat a tot arreu), vam arribat a la Piazzalle San Marco en un momenttini. Per cert, si algu hi va, avis per visitants: aneu primer al guardarroba, que esta aprop de la placeta amb els lleons, i aixi us estalviareu la cua (muahahahaha), que no se'ns va ocorrer (sigh). Com entrar al museu costava diners, ens vam quedar sense veure la sang de Crist, i la llet de la Verge Maria, i el peu de nosequin sant (xd), pero ens vam anar fins la terrassa per fer-nos fotos com guiris japos. Despres ens vam anar tot motivatsfins el Ponti dei sospiri, pero estava en obres (sigh), aixi que vam anar resseguint la linia de ... mar? fins aun bosquet encantador on vamdinar i fer la migdiada com pordioseros.
Per la tarda ens vam haver de separar, ja que el Bernati l'alex es van negar a anar al Guggenheim (no se com s'escriu en italliani). Van anar a un ciber (ehem, molt menys culturitzador). Va ser molt inspirador, per cert, l'art modern.
Ens vam retrobar al cap d'un parell d'hores i, com el Bernat es com un nen petit, i tenia gana i son, ens vam anar fins l'Ostello per sopar a unes hores totalment de guiris i anar-nos a dormir hiperd'horeta.
Amics fets durant aquest dia: Xabi (pronunciat Shabi, que no Chabi), que era un noi vasc que s'aniria a recorrer Eslovenia en bici. Nico i Dayra, que eren dos bohemis que toquen el Hang. un chileno que estava fent uns tours per tota Europa fent de mimo.
Plat del dia: Truita de patates de bossa recremada (puag). Nota: encara no hem apres a dominar la vitroceramica.
Boarding del dia: Alex
Se'ns va fer tard (no agafis pas el cotxe, nininini ...). S'ha de dir. Entre que ens vam dutxar tots, vam sortir de l'hotel (ui, he dit hotel?) a les deu i pico. Pero, amb el supersentit de la orientacio de l'Alex (que ha estat a tot arreu), vam arribat a la Piazzalle San Marco en un momenttini. Per cert, si algu hi va, avis per visitants: aneu primer al guardarroba, que esta aprop de la placeta amb els lleons, i aixi us estalviareu la cua (muahahahaha), que no se'ns va ocorrer (sigh). Com entrar al museu costava diners, ens vam quedar sense veure la sang de Crist, i la llet de la Verge Maria, i el peu de nosequin sant (xd), pero ens vam anar fins la terrassa per fer-nos fotos com guiris japos. Despres ens vam anar tot motivatsfins el Ponti dei sospiri, pero estava en obres (sigh), aixi que vam anar resseguint la linia de ... mar? fins aun bosquet encantador on vamdinar i fer la migdiada com pordioseros.
Per la tarda ens vam haver de separar, ja que el Bernati l'alex es van negar a anar al Guggenheim (no se com s'escriu en italliani). Van anar a un ciber (ehem, molt menys culturitzador). Va ser molt inspirador, per cert, l'art modern.
Ens vam retrobar al cap d'un parell d'hores i, com el Bernat es com un nen petit, i tenia gana i son, ens vam anar fins l'Ostello per sopar a unes hores totalment de guiris i anar-nos a dormir hiperd'horeta.
Amics fets durant aquest dia: Xabi (pronunciat Shabi, que no Chabi), que era un noi vasc que s'aniria a recorrer Eslovenia en bici. Nico i Dayra, que eren dos bohemis que toquen el Hang. un chileno que estava fent uns tours per tota Europa fent de mimo.
Plat del dia: Truita de patates de bossa recremada (puag). Nota: encara no hem apres a dominar la vitroceramica.
Boarding del dia: Alex
#2 Day. Milano -> Venezzia
(Pujats a un tren fashionetti italia)
Ens vam llevar molt d'horeta, amb la meravellosa intencio de comprar el dinar abans d'anar-nos-en ... pero el chino no feia menjar a aquelles intempestuoses hores del mati (les deu del mati ... ). Aleshores vam descobrir que hi havia un autobus que portava directe fins l'estacio de tren (es a dir, que el dia anterior podriem haver-nos estalviat aquella horrorosa caminata, sigh).
Com ens haviem aixecat tan, tan d'horeta, vam arribar a l'estacio de tren molt, molt abans de lo necessari. Aixi que vam estar com una hora sentats al terra fins que vam veure l'andana on estava el nostre tren. El tren mes guai del mon! Amb tauletes plegables, i seients reclinables amb llum propia (quin nivell, deu meu).
Vam arribar a Venezzia sense accidents, pero a les cinc de la tarda. I, entre que vam arribar a l'Ostello i tal, se'ns va fer l'hora de brenar ... un kevap (molt encertat). Com era una mica tard vam passejar per aprop de l'Ostello i ens vam comprar sudaderes falses (sense relleu) de l'Universita' di Venezzia a un morito.
Vam fer-nos un sopar rapidet a la cuina comuna (som uns cocinitas, je) i ens vam anar a passejar per comprar-nos un gellatto (horroros, vaia timo de gellatto italliani).
Amics fets durant aquest dia: una iaia simpatica que ens ha canivat el lloc al tren. un senyor que anava amb un nen monissim que pintava amb plastidecors de colors. Uns guiris borratxos de l'Ostello que tocaven la guitarra i intentaven lligar amb unes altres guiris.
Boarding del dia: Anna Marti
Ens vam llevar molt d'horeta, amb la meravellosa intencio de comprar el dinar abans d'anar-nos-en ... pero el chino no feia menjar a aquelles intempestuoses hores del mati (les deu del mati ... ). Aleshores vam descobrir que hi havia un autobus que portava directe fins l'estacio de tren (es a dir, que el dia anterior podriem haver-nos estalviat aquella horrorosa caminata, sigh).
Com ens haviem aixecat tan, tan d'horeta, vam arribar a l'estacio de tren molt, molt abans de lo necessari. Aixi que vam estar com una hora sentats al terra fins que vam veure l'andana on estava el nostre tren. El tren mes guai del mon! Amb tauletes plegables, i seients reclinables amb llum propia (quin nivell, deu meu).
Vam arribar a Venezzia sense accidents, pero a les cinc de la tarda. I, entre que vam arribar a l'Ostello i tal, se'ns va fer l'hora de brenar ... un kevap (molt encertat). Com era una mica tard vam passejar per aprop de l'Ostello i ens vam comprar sudaderes falses (sense relleu) de l'Universita' di Venezzia a un morito.
Vam fer-nos un sopar rapidet a la cuina comuna (som uns cocinitas, je) i ens vam anar a passejar per comprar-nos un gellatto (horroros, vaia timo de gellatto italliani).
Amics fets durant aquest dia: una iaia simpatica que ens ha canivat el lloc al tren. un senyor que anava amb un nen monissim que pintava amb plastidecors de colors. Uns guiris borratxos de l'Ostello que tocaven la guitarra i intentaven lligar amb unes altres guiris.
Boarding del dia: Anna Marti
#1 day. Milano
(des d'un hotel de la chinatown milanesa)
(aquest ordinador estranger no te accents)
Hem arribat a l'aeroport de Mila (Malpensa), molt d'hora pel mati. Abans de baixar-nos de l'avio ja ens havien timat (ue!), perque ens van vendre uns tiquets per agafar un autobus que, comprant-los directament a l'autobus, haguessin tingut ofertes de 3x2. El senyor ens va dir que, en un dia sense accidents i aquestes coses, es trigaven uns 45 minuts en arribar a l'Stazzioni Centrali. Vam trigar mes d'una hora (sigh). Els companys de l'autobus eren sosos.
Despres d'una hora fent voltes per l'Stazzioni aquella vam aconseguir reservar els passes del tren.
Haviem dit a l'hotel que arribariem mes o menys a les dotze. Eren les dues i mitja del migdia (bravo!) i encara no haviem sortit de l'Stazzioni. Per cert, vam arribar a l'hotel en metro com uns campions (ou yeah). Be, despres d'enfilar un llarg carrer amb les super motxilles i arribar a l'hotel (i despres de descobrir que era chinatown) vam haver de barallar-nos amb la recepcionista (que no parlava ni italia ni angles) fins que ens va entendre i ens va donar les claus de la meravellosa habitacio. Una fantastica habitacio amb una duxa ensuite. Literalment ensuite: en dues parets, llits, en l'altra, una porta, i, en un raco, una duxa i una pica. Molt modern.
Despres de dinar i fer una migdiada ens vam anar a passejar pel Duomo, on un "llamador de palomas" va fer que tres coloms es pugessin als hombros del Bernat. Com a sobre ens demava que li paguessim per aquell meravellos "favor", abans que decidis atacar-nos amb mes coloms, vam fugir i ens vam ficar dins l'esglesia (que es allucinant, per cert).
Finalment vam sopar unes pizzes d'un restaurant xines (curios, curios), on ens van regalar cocacoles i ens vam anar a dormir despres de jugar una bona estona al Uno.
Amics fets durant aquest dia: una parella de guiris del tramvia que s'anaven al dia seguent a Barcelona i que eren hipermegaultrafans dels toros.
(aquest ordinador estranger no te accents)
Hem arribat a l'aeroport de Mila (Malpensa), molt d'hora pel mati. Abans de baixar-nos de l'avio ja ens havien timat (ue!), perque ens van vendre uns tiquets per agafar un autobus que, comprant-los directament a l'autobus, haguessin tingut ofertes de 3x2. El senyor ens va dir que, en un dia sense accidents i aquestes coses, es trigaven uns 45 minuts en arribar a l'Stazzioni Centrali. Vam trigar mes d'una hora (sigh). Els companys de l'autobus eren sosos.
Despres d'una hora fent voltes per l'Stazzioni aquella vam aconseguir reservar els passes del tren.
Haviem dit a l'hotel que arribariem mes o menys a les dotze. Eren les dues i mitja del migdia (bravo!) i encara no haviem sortit de l'Stazzioni. Per cert, vam arribar a l'hotel en metro com uns campions (ou yeah). Be, despres d'enfilar un llarg carrer amb les super motxilles i arribar a l'hotel (i despres de descobrir que era chinatown) vam haver de barallar-nos amb la recepcionista (que no parlava ni italia ni angles) fins que ens va entendre i ens va donar les claus de la meravellosa habitacio. Una fantastica habitacio amb una duxa ensuite. Literalment ensuite: en dues parets, llits, en l'altra, una porta, i, en un raco, una duxa i una pica. Molt modern.
Despres de dinar i fer una migdiada ens vam anar a passejar pel Duomo, on un "llamador de palomas" va fer que tres coloms es pugessin als hombros del Bernat. Com a sobre ens demava que li paguessim per aquell meravellos "favor", abans que decidis atacar-nos amb mes coloms, vam fugir i ens vam ficar dins l'esglesia (que es allucinant, per cert).
Finalment vam sopar unes pizzes d'un restaurant xines (curios, curios), on ens van regalar cocacoles i ens vam anar a dormir despres de jugar una bona estona al Uno.
Amics fets durant aquest dia: una parella de guiris del tramvia que s'anaven al dia seguent a Barcelona i que eren hipermegaultrafans dels toros.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)