#6 Day. Ljubljana

(des de l'alberg mes fashionetti i modern, i mes made in Ikea del mon. i a tota pastilla perque nomes hi ha un ordinador amb internet gratis i tothom el vol xdd)

Avui ens hem llevat i encara feia mal dia, pero ens hem arriscat i hem decidit que, per quatre euros per cap, llogariem les bicis de totes formes. Hem fet be (se-ns ha acabat el gafisme xd). Ha sortit el sol (tot i que feia rasca)i hem passejat per tota Ljubljana (que, com ens va explicar la Petra, es pronuncia Lublein) en plan verano azul. Hi havia un mercat artesanal amb una senyora multilingue que ens ha guardat les bicis i on hem mangat un llibret de receptesde cuina xulissimes (que, per sort, tambe esta en angles). Despres hem anat fins el castell (gard, en eslove) de Lublein, fet que ha estatbastant mes dificil del que semblava (amb les pujades impossibles, muntats en bici ... les hem hagut d'aparcar). No tenia gaire cosa a veure (s'ha de dir, s'ha de dir ...). Hem dinat al castell i ... ojo! ... la fastuossima amanida de ... COL (extra cruixent), perque ... es clar!, ningu sapcom es diu enciam en eslove, aixi que ens vam equivocar al comprar-ho. Total, l'amanida era amb ATUN CALVO (si,si, fins aqui arriva l'exportacio). Pero estava bastant passable el menjar (millor que la verdura d'ahir ...).
Hem decidit anar-nos fins el jardi botanic (tampoc tenia gair a veure, s'hade dir, s'hade dir, excepte que hem descobert que als ljubljanesos els agrada magrejar-se entre els arbolusus comunus i els pinaceos vulgaris). Per cert, qui sostenta economicament aquesta merda de jardi? Perque era enorme, avorridissim, i gratis. No es sostenible.
L'ultima parada del dia era l'observatori pero ... despres d'un bon intent, hem decidit que ... la pujada era massa pronunciada per nosaltres aquelles bicis sense marxes (lo barat surt car). Aixi que ens hem anat fins un bar pijais amb musica relaxant (molt fashion). El Bernat i l'Alex s'han demanat una cosa que no se com es diu de color taronja (suposadament, en portava), i han acabat afegint-hi sucre perque, diguem, no estava gaire bo. L'Anna i jo, molt intelligentment, ens hem demanant una cosa que ja saviem que era (cafe).
Finalment, quan ja decidiem tornar, ha comencat a ploure (que encertats hem estat!). I, per potra total, se'ns ha ocorregut girar per un carrer que ha resultat ser el que tocava (ou yeah!).
Fa una estoneta hem posat dues rentadores (despres de barallar-nos amb una a la que no li funcionava el tambor) i creiem que no s-ha destenyit res (menys una samarreta del Bernat, sigh). Aixi que, en principi, dominem les rentadores en esolve!
I aqui estem, fent-nos el sopar :)

Amics fets durant el dia: senyora simpatica multilingue. Guiris varis de l'alberg.
Boarding del dia: Alex