(dia gafe)
El dia va comencar malament i, contra tot pronostic, i tal com no passa a les pellicules ... va a anar empitjorant d'una forma exponencial (com es nota que soc la rara del cientific :D).
Vam anar mig corrents fins la Piazalle Roma per tal de no perdre el bus. Pero, quan ens hi vam pujar, ens vam adonar que la intelligent i meravellosament competent noia que ens va fer les reserves ens va posar diferents dates al bitllet de bus i al de tren. Vaja, que els bitllets de bus no servien perque eren per un bus de feia dos dies. Es a dir ... aquells cent euros que vam haver de pagar perque en teoria no hi havia places per interraileros es van anar a la paperera!!! (ARGH) Es a dir ... que si ens hagues mirat be el dia ... no haguessim hagut de pagar i, a mes, haguessim tingut seient a l'autocar. Es a dir ... merdi di merdi. El sinyori autista ens va deixar anar asseguts a les escales, amb la qual cosa no vam perdre el tren, pero va ser un viatge hiperincomode. Be, correccio, va ser un viatge hiperincomode per l'Alex i per mi, ja que sobrava un lloc al pis de dalt on s'hi va asseure l'Anna, i un a primera classe (uau!) on s'hi va asseure el Bernat (com a castig, despres els vam fer fregar els tuppers, perque l'Alex i jo teniem mal a l'esquena d'anar en aquella incomodissima escala).
Despres vam pujar-nos al tren i, molt felicment, vam obrir els nostres tuppers amb verdureta i pollastre arrebossadet per menjar abans que arranques. Ai Deu Meu. Estava horroros. Ningu va ser capac d'acabar-se aquell plat de verdura vomitiva i congelada. Vam fer tots un esforc amb el pollastre arrebossat a clapes, i, quan vam agafar les pomes ... farinoses totes.
Quan vam arribar a Ljubljana plovia d'una forma horrorosa i les nostres targetes no funcionaven (perque hi ha llocson no va la targeta aquesta amb chip). Ens vam tornar bojos per comprar una targeta de bus, i encara mesper trobar la parada de bus.
Aixo si, el super Hostel mega modern d'Ikea es veia d'una hora lluny i vam arribar sense problemes (tot i que no portavem suficients diners en efectiu com per pagar-ho tot en aquell moment i vam haver d'anar fins a un caixer en aquells circunstancies meteorologiques tan incomodes).
Finalment, despres d'anar a fer una compra rapida a un super eslove (on vam tenir bastants problemes per trobar tot el que necessitavem, mes que res perque aquest idioma no ens es gaire familiar ... xd) vam descobrir que no podiem fer les nostres pizes perque 1: la nostra habitacio no tenia forn (que observadors que som) i 2: el cable del microones no arribava fins l'enchufe (que bons constructors son en aquest pais). Aixi que vam haver d'anar a l'habitacio de davant on, per sort, estaven uns madrilenyos molt majetes, per demanar que ens deixessin utilitar el seu microones.
Quan ens anavem a anar a dormir ens van picar uns italians estranys (molt estranys) que se'ns volien emportar de festa. Pero els hi vam dir que no (em sembla que som uns associables), vam jugar una estona al Uno i a dormir.
Amics fets durant el dia(I PART BONA DEL DIA GAFE, PUNTAZO): Petra, la noia txeca mes simpatica del mon sencer, amb la que vam estar parlant tot el viatge del tren i jugant al Uno. Ens va ensenyar paraules en txec, ens va explicar coses de Praga, de la seva vida ... Despres es va venir amb nosaltres a reservar els bitllets per Salburg i tot! Finalment ens vam acomiadar perque agafavem busos diferents (tenia pinta de dormir en un hotelazo, s'ha de dir, s'ha de dir ...). Que et vagi be! :)
Nota: els eslovens tene un ritme de vida diferent al nostre. Com a mostra tenim la senyora que ens va vendre els tiquets del bus, la que ens va ajudar amb la parada del bus i la mestressa de l'alberg. Sembla que tinguin molta pressa i estiguin enfadats. Son histerics per naturalesa (creiem).
Boarding del dia: Anna Marti
No hay comentarios:
Publicar un comentario