(en un tour no gratis, aquest cop de veritat)
Ens vam aixecar amb la intencio d'agafar un altre tour i, obrim la finestra ... seguia el diluvi! Pero no importa! Som uns guiris, i els guiris com cal van a visitar la Sagrada Familia fins i tot quan plou. Aixi que nosaltres no serem menys.
Ens vam fer els tuppers i ens vam posar tots tres capes (samarreta+jersei+sudadera de venecia) i el respectiu chubasquero (amb la motxilla a sota, en plan chepa). Total guiri look (per cert, la gent autoctona d'aqui tambe es posa una mena de ponxo de plastic que els tapa a ells i a la bici, com els de portaventura, vaja). I ... cap al tour!
Quina va ser la sorpresa al descobrir que la guia d'avui era ... la mateixa que ahir. Justament la mateixa a la que no haviem donat ni un euro (som uns nunyez) de propina el dia anterior, i, evidentment, s'enrecordava de nosaltres (vamos!).
Pero, no importa. En la nostra linia de rates, hem colat el carnet jove com a carnet d'estudiant ("yes, yes, in catalonia is this!", foteu-vos tots els que heu pagat 8 euros pel carnet d'estudiant europeu!). I ens han portat al camp de concentracio de Dachau ("Si no quieres repetir el pasado, estudialo" Spinoza).
(...)
Quan hem tornat, ens hem anat a comprar brezels (per segona vegada en un mateix dia) i guarrades varies en una pastisseria autoservei. I, despres, a dinar a un parc. Despres de dinar, passejant, hem trobat la famosa botiga alemanya de Productes tipics Ejpanyols (on nomes hi havia ... que? fruites pansides i polvorons, o "collonades d'aquestes!", com ens ha dit un catala molt catala).
La nostra seguent parada era el parc britanic, on hem descobert una manada d'anecs afamats als que hem intentat alimentar (amb brezels, tipical germany) fins que l'escena va comencar a semblar una peli de por, amb tots els anecs perseguint-nos i amenacant-nos per a que els hi donessim mes panets ...
Aixi que vam decidir marxar cap a casa ... muntats al metro! Aixi que, despres de les dificultats que implica trobar un metro, amb la ferma determinacio de pagar bitllets ... ens hem trobat amb un popurri de paraules en alemany i ... tot i la bona intencio de dos o tres que ens han intentat ajudar ... l'univers esta molt empenyat en que ens colem. El metro no te barreres ... Aixi que .. cap a dins!
Quan ens vam baixar, despres de les tres parades mes llargues de les nostres vides, patint perque arribes el revisor (vale, nomes patia jo), vam arribar a l'alberg (sans i estalvis).
Abans de fer el sopar, vam anar a comprar les ultimes coses que ens faltaven (ceba i tomaquet), pero, es clar!, les cebes anaven en pacs de vuit mil cebes, i ... nomes en voliem una (per la nostra super truita de patates). Aixi que ... com hi havia unes cebetes orfenes ... que s'havien caigut d'una bossa (que jurem, no hem trencat, perque no hi havia cameres ... que sino...), vam anar a preguntar si ens la podiem quedar (l'Anna ho va preguntar amb un to molt del plan "podem quedar-nos aquest gatet petito, papa?"). I, clar, amb aquest to tan tendre que li ha posat al dependent ... ens l'ha regalada! Ou yeah! I la pobre ceba (a qui haviem jurat donar una llar millor...) ha rodolat per terra i quasi mor esclafada per tres camions de bombers (i despres l'hem fotuda a la truita!).
Aixi que, a les vuit ... ens hem posat a fer el sopar i el dinar de dema. Pero, es clar ... de dos fogons que te la nostra microcuina (que es mes petita que el lavabo), nomes funciona un (i malament). Hem sopat a les onze (sigh). I, a aquelles hores, encara no haviem pogut acabar la truita. Total que, quatre hores despres .... hem acabat el sopar, el dinar de dema, hem sopat, hem rentat els plats (al lababo, perque la pica de la cuina no te pressio ... vaja, que surt un rajolinet), ens hem fet les motxilles, i aqui estem (ara ens anirem a dormir, tot i que l'alex ja ha caigut, i dema ... cap a Brienz :D).
Boarding del dia: no n'hi ha hagut (tornem a ser simpatics?)
Amics fets durant el dia: Rosario, una noia que ahir tambe va venir al tour (i va pagar), i que se'ns ha sentat al costat al bus , era molt maja, i prenia apunts del tour. El boig de Buenos aires de l'autocar de tornada que, anant sol, s'ha fet fotos amb totes les coses del camp. Noia hiperculta del parc que ha estudiat historia bavara i que ens ha portat fins al metro mentre ens informava sobre tot el que ens rodejava. Els anecs. El dependent que ens ha regalat la ceba. La boja que ens ha ajudat a comprar segells (i que ens hem trobat despres al super barat - tothom queda al super, es el punt de trobada alemany).
Destrosses de l'habitacio: el meu llit, que, actualment, te menys dues fustes de l'estructura . Un plat trencat i un a mig trencar. La pica (del lababo), que l'hem embossada(perque hi rentem els plats). La cortina (que ha mort). I esperem que la llitera del Bernat aguanti fins dema o l'Anna morira de forma lenta per aplastacio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario