(transbordant de trens per arribar al cul del món)
Aquell dia havíem d'agafar un tren molt matiner que ens portaria direcció Suïssa, i, abans, havíem de passar per la posten officen a deixar unes postals (que, oficialment, han arribat després que nosaltres). Com havíem d'agafar un bus fins l'estació de trens, i ja sabeu que l'Univers està molt pesat, ens vam haver de colar ... un altre cop. Però vam arribar sense incidències a l'estació, tot i que el nostre tren devia de tenir-ne alguna, perquè va arribar amb retard.
Mentre esperàvem a l'andana que arribés el tren, vam veure un víking autèntic (i autòcton). Un noi, entre heavy i prehistòric, s'anava abocant cervesa en una banya buida que tenia, i se l'anava bebent. Tot tranquil, com si fos el més normal del món.
Ens vam pujar en aquell tren, que anava buit, on hi havia només una noia i un noi que anaven dormint. La noia portava tres coixins i el noi no, raó per la qual suposem que la noia va dormir tot el viatge i el noi no. Pobre.
Al següent tren, tot i que anava bastant abarrotat, vam trobar llocs per seure i ens vam menjar la nostra pasta amb tomàquet (que estava molt bo, però era tomàquet de fer pizzes) i la super truita! (molt ben girada per l'Alex, per cert, ja que l'Anna no s'atrevia). En aquest tren també hi havia un víking autèntic (ja no sabem si era autòcton) però anava més camuflat: anava mirant una peli, més discret ell, en el seu portàtil i amb uns cascos (l'Anna li volia demanar que se'ls treiès i així miràvem tots la peli), i va anar mig viatge parlant amb la iaia adorable del davant.
A l'últim tren sí que se'ns va asseure un personatge personatge. El Bernat i jo teníem davant un senyor argentí o algo així (que, a més, parlava alemany, francès i anglès) que anava menjant el formatge més pudent del món. Molt simpàtic, però, entre que tot el vagó olorava a allò, i que l'Anna no parava de dir "aquí olora molt raro!", casi la liem. Per sort, es baixava abans que nosaltres i no va passar res.
Finalment vam arribar al cul del món: Brienz. Un cul molt maco, síps. Vam anar resseguint el llac fins a l'alberg (que no estava "a prop" de l'estació) i vam arribar a aquella caseta tan graciosa (aquí són totes com de hansel i gretel).
Vam anar a compar provisions (una compra bastant difícil, tenint en compte que només disposàvem de bullidor d'aigua i microones). Així que vam comprar menjar d'aquest precuinat i un munt de iogurs i lingertortes (o com es diguin).
Després de tornar al super refugi de muntanya (on teníem una habitació on cabem en plan tetris, s'ha de dir ... sí, és molt "acollidora"), i de tocar el piano i jugar al parc infantil que hi ha ... a les ... set de la tarda ... vam fer el sopar (aquí, adaptant-nos als horaris suissos, com uns bons guiris exemplars ... sopant a les set i anant a dormir a les vuit!).
Puntazo del dia: set cignes (i no tots blancs) que estaven al parc infantil, tot panxos menjant herba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario