Seguint el nostre recent inaugurat horari suís, ens vam aixecar a allò de les sis (ja que en aquests indrets l'esmorzar ja es serveix a aquestes hores, més que res perque són normals) i vam anar amb la idea de prendre un senyor esmorzar, perquè hi havia buffet lliure. Vam descobrir que la moda d'esmorzar de tot guiri decent es prendre iogur de maduixa amb xococrispis (cosa que està molt bona, per cert), que els sucs són de polvos i que el cafè deixa bastant que desitjar.
Teníem la trapella intenció (jeje) d'agafar un tren cap a Interlaken, i, com eren només 20 minuts, no posar a l'interrail que l'havíem agafat. Però l'acumulació de llei de Murphy que es produeix quan quatre miniguiris com nosaltres agafen junts un tren sense validar bitllet és quelcom a tenir en compte! Total, que va passar la revisora i, a més a més a més, el Bernat s'havia oblidat el bitllet. Així que, tres multes i un bitllet nou. Tot i que, al final, no va sortir tan car, però vaja gafes estem fets!
Vam arribar a Interlaken (i ens vam baixar a la parada de tren que no era) i vam començar a passejar. S'ha de dir que és una ciutat (ciutat?) molt maca. Tot i estar plena de merchandising. Salzburg era mozartlandia, i Interlaken és chocolatalandia (per exemple). Suposem que l'economia local es sustenta per les tendes de rellotges de cuco, les xocolateries i les tendes de banderes suïsses. Després de fer una volta per tota la ciutat, comprar mol quilos de Linzertortes i quasi tenyir-nos de pèlrojes (l'Anna i jo), vam anar a dinar a un lloc tranquil. Com ja teníem els nostres hiperchupi bocates, no ens calia anar a comprar-lso a cap lloc, però com havia plogut, els únics llocs tranquils i secs ja estaven ocupats ... per japos fotògrafs! Vam aconseguir dinar més o menys tranquils, tot i que l'Anna assegura haver estat fotografiada per un, i que la seva histèria quasi ens causa un atac de cor. I de postre ens vam menjar una Linzertote :)
Tot just acabar de dinar vam decidir tornar (perquè Interlaken tampoc és tan gran). Vam anar a l'hotel corrents, ens vam posar el banyador (els que en teníem) i vam anar a llogar ... barques a pedals! Ens vam posar les noies en una amb flors (que devia tenir algun problema perquè anava més lenta, i no era culpa nostra, això segur ...) i els nois en una amb cares felices. Teníem una hora per pedalejar per tot el llac, així que ens vam anar fins al mig. Una vegada allà, les annes ens vam tirar (iuju!) corrents, i, quan s'anaven a tirar el Bernat i l'Alex, va venir una llanxa a explicar-nos (bé, ens ho va explicar el senyor que conduïa la llanxa) que no podiem estar allà perquè estava a punt de passar un super vaixell i més o menys ens passaria per sobre. Així que, el més ràpid que vam poder, ens vam anar més a prop de la costa. Quan el vaixell se'n va anar, això sí, vam tornar directes. Després de banyar-nos tots, fer fotos i vídeos, vam haver de tornar, perquè s'acabava l'hora (per cert, aquest era l'únic lloc on, al pagar en euros, no només no et timaven, sinó que, amb la tonteria, vam pagar menys).
Una cop tots dutxats, ens vam baixar a la recepció a fer un super concert a piano. A mig concert se'ns va unir la nena francesa més mona del món, Adèle, que va acabar bojament enamorada de l'Alex, i el perseguia per tot l'hotel. Així que, vam passar de tocar el piano a jugar amb l'Adèle i el seu germà (dos nens francessos una mica assassins, tot s'ha de dir, ja que el seu joc preferit era mossegar-nos) fins que va arribar la seva mare.
A una hora igual similar al dia anterior vam anar a
Després de sopar, per no anar-nos a dormir tan tan tan d'hora, vam anar a jugar amb la meravellosa atracció que teníem al pati, i després a seure una estona vora el llac i mirar els estels. Però al final vam acabar anant a dormir com suïssos qualssevol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario