(Pujats a un tren fashionetti italia)
Ens vam llevar molt d'horeta, amb la meravellosa intencio de comprar el dinar abans d'anar-nos-en ... pero el chino no feia menjar a aquelles intempestuoses hores del mati (les deu del mati ... ). Aleshores vam descobrir que hi havia un autobus que portava directe fins l'estacio de tren (es a dir, que el dia anterior podriem haver-nos estalviat aquella horrorosa caminata, sigh).
Com ens haviem aixecat tan, tan d'horeta, vam arribar a l'estacio de tren molt, molt abans de lo necessari. Aixi que vam estar com una hora sentats al terra fins que vam veure l'andana on estava el nostre tren. El tren mes guai del mon! Amb tauletes plegables, i seients reclinables amb llum propia (quin nivell, deu meu).
Vam arribar a Venezzia sense accidents, pero a les cinc de la tarda. I, entre que vam arribar a l'Ostello i tal, se'ns va fer l'hora de brenar ... un kevap (molt encertat). Com era una mica tard vam passejar per aprop de l'Ostello i ens vam comprar sudaderes falses (sense relleu) de l'Universita' di Venezzia a un morito.
Vam fer-nos un sopar rapidet a la cuina comuna (som uns cocinitas, je) i ens vam anar a passejar per comprar-nos un gellatto (horroros, vaia timo de gellatto italliani).
Amics fets durant aquest dia: una iaia simpatica que ens ha canivat el lloc al tren. un senyor que anava amb un nen monissim que pintava amb plastidecors de colors. Uns guiris borratxos de l'Ostello que tocaven la guitarra i intentaven lligar amb unes altres guiris.
Boarding del dia: Anna Marti
No hay comentarios:
Publicar un comentario