#12 Day. Praha

(des de l'apartament mes faixhion i modelno i amb les tovalloles mes suaus de tota praha)

Ens vam proposar visitar la ciutat de dalt abaix. Vam agafar el metro fins al centre (perque l'apartament era molt guai pero estava molt a cancun).Tot i que la nostra guia tenia unes rutes marcades vam decidir que nosaltres erem mes guais i vam comencar a caminar (com guiris honrats que som) cap al lloc que ens semblava guai, fent fotos. Per sort, nose com, vam arribar a una placa hiper guai en la que venien la pasta mes bona de tot l'univers: el trdelnik (no savem com es pronuncia, pero esta bonissim!). Hem decidit que ho farem a l'hivern, amb la llar de foc ...
Despres vam anar fins al pont famos (que per atravessar-lo, tela, tot ple de guiris) i vam arribar al castell de praha! Em sembla que ens vam colar (perque nomes vam pagar l'entrada als jardins, i vam entrar per la sortida ... pero bueno, aqui es nota qui esta preparat per visitar una ciutat ... ), pero era molt guai. Els jardins eren inmensos, i hi havia un erico que, o be estava borratxo, o be s'estava morint, perque ja ens veus a tots com idiotes rodejant-lo i tocant-lo una miqueta "vinga erico ..." pero ni con esas.
Finalment, per acabar la visita al castell de Praha, vam entrar a la super catedral que ... es les rambles. No se qui hi faltava alla dins: mil japos fent fotos, nosaltres (que, per cert, ens vam colar, aquesta vegada sense cap dubte al respecte), mes guiris ...
Despres vam decidir que, com Praha es tan barat, aniriem a dinar fora. Pero ... como la suerte no nos acompanya, vam anar a l'unic lloc timador de tota la ciutat . el menu semblava super guai pero ... 7€ per l'aigua!!! I en vam demanar dues (sense saber-ho, clar)!! Aixo si, importada d'Espanya (Solan de Cabras). Aixi que, al sortir, li vam haver d'explicar molt educadament a la senyora que no ... que no ens cobres les tips (perque la campeona ens cobrava la propina directament). Despres d'aquesta mostra d'educacio, vam haver de fugir corrents per a que no ens matessin.
De tornada cap al centre, despres que el Bernat descobris mil tipus de cotxes no existents (o sigui, si existents, pero desconeguts), vam acabar un altre cop al pont on hi havia la banda de country mes graciosa del mon (la Bridge Band): tot de iaietos que ballaven i tocaven el banjo, o el trombo ...
Per ultim, quan ja teniem la intencio d'anar tirant cap a casa (que be sona dir-ho), es va posar a ploure en serio. Pero be, be. A diluviar. Aixi que ens vam refugiar en un porxo on hi havia un noi, Carl, que tocava la guitarra i cantava. Aixi que ens vam estar com dues hores alla, escoltant-lo. Al principi semblava que li queiem superbe. Pero clar, va arribar una noia molt guapa (i que s'emocionava i plorava amb les seves cancons) i clar, es va haver de fer el machote. Aixi que, quan ens vam posar a parlar, va acabar rient-se dels espanyols i ... clar, vam haver de deixar d'estimar-lo (al final, ni va lligar amb la noia ni ens va caure be; ara, aixo si, li vaig regalar una pua per a que no hagues de tocar amb una targeta de credit).
Aixi que, quan per fi va parar de ploure una mica, ens vam dirigir al que voliem veure durant tot el dia: EL RELLOTGE ASTRONOMIC! El fastuos rellotge fa un munt de coses (ja ho veureu als videos) bastant gracioses, per oel millor son els japos emocionats que ho donen tot i ho graben tot, tot i tot.
I despres, cap a casa.

Boarding del dia: diversos MOCS repartits d'una forma bastant equitativa.