(des d'un teclat amb les tecles canviades a un hotel on estan projectant avatar en angles)
Avui (en teoria) ens portaven els eslovenos de l'alberg fins l'estacio de tren. Haviem quedat a dos quarts de nou. El campeon va arribar amb la seva volkswagen a les nou (clap clap clap). I amb tota la pachorra! Estavem alla els quatre amb els mochiloncios esperant-lo i, encara, quan arriba s'ha posat a esperar a una altra noia.
I a sobre ens ha cobrat (la vena catalana alla, inflant-se ...).
Hem agafat el tren amb la intencio de colar-nos a primera classe, pero ... ens han mirat molt malament, aixi que ens hem anat a classe mediocre. Ens hem ficat a l'unic vago amb prou llocs, on ja hi havia un senyor. Un senyor raret, raret. Una mica amb pintes de psicopata, tot s'ha de dir (es que, com a primera classe, a cap lloc ...). I clar, nosaltres alla, estenent el campament (motxilles per aqui ... tots descalcos ...), al senyor se li inflava la vena del coll, semblava que ens volgues matar ... Pero bueno, quan s'ha anat, amb mes llibertat, ens hem tret les torradetes de pa (integral, perque sino ...), l'oli, la sal ... Com si fossim a casa! I ens hem fet un meravellos tentempie.
Ara, aixo si, haciendo un alarde de buenos modales ... estavem quatre en un compartiment de sis, estirats, i hi havia gent a fora asseguda al passadis (que no han entrat perque no han volgut ... xd).
Quan hem arribat a l'estacio, com bons viatjants interraileros que som, hem anat al punt d'informacio i hem trobat un punt d'"informacio" on no hi havia ni informacio de tiquets ni de turisme. De que cony informaven alla? Total, que ens hem anat del punt de no-informacio a un altre de si-informacio on un senyor molt britanic (que no se li entenia res) ens pretenia vendre uns tiquets d'un tren que sortia a les cinc del mati (i casi el reservem perque no enteniem res!). Pero, al final, li hem dit que a aquelles hores hi aniria el seu pare ... perque, el que es nosaltres ... I hem agafat un altre (del qual ja hem perdut el paper amb la informacio, bravo Anna).
Buscant un Macdonals, hem trobat un Burger King (a falta de pan ...) i, despres de dinar, hem trobat el Macdonals (el Bernat tot indignat, perque al Burger King et cobren els Ketchups!).
Per sort, l'alberg esta molt a prop de l'estacio (i amb les meves indicacions hem arribat en un pim pam). Per cert, el meravellos Strawberry hostel te maduixes a tot arreu (parets, baters, llibretes ...). Es una mica cursi (fins i tot per mi). Ara, les habitacions son una trunya. Ni maduixes ni merdes. Quatre plegatins ronyosos amb un matalas de paper de fumar (no a prova de salts de Bernat ...). Aixo si, la cuina, una meravella. Vuit fogons, vuit neveres ... Ni el ferran adria (tst).
Aixi que, per gaudir de la meravellosa cuina que te l'hotel, ens hem anat al super disposats a fer-nos un mega ultra super sopar! Pero clar, les bosses del super eren gratis, i, aqui no ho saben pero son catalans, i les bosses eren de broma. Eren les bosses d'anar al super de la Barbie. I clar, a mig cami, si juntes bosses merdoses mes Anna Marti ... plop! Bossa trencada (bossa que contenia la salsa d'amanides). Tot el carrer ple de pasterada blanca. Una guarrada. Pero, en nuestra ayuda ha acudido ... super abuelita austriaca! Una iaia molt majeta que estava alimentant els coloms amb crispetes des del balco ens ha llancat ... una altra bossa (del mateix super)!! I que, mes o menys, ens ha servit per fer tres metres mes (fins l'hotel).
Al tornar hem fet muffins (bueno, jo no, perque feien sonrisas i lagrimas a l'hotel i era molt adequat, ja que estem a austria i tal ...). Unes muffins autentiques austriacas. I, despres de sopar (els tortellinis de microones amb la pasterada de carbonara) ens els hem menjat de postre mirant avatar (aquest hotel es estupendo)!
I ahora ... als plegatins!
Amics fets durant aquest dia: el guiri espontani al qual ha saludat el Bernat. La super iaia. La familia de catalans (llegamos a todas partes) que ha estat mirant la peli amb mi (aixi tenia companyia ...).
Boarding del dia: Empat dubtos entre l'Anna i el Bernat (el publico dice que el Bernat).
Nota: queda comprovat empiricament que els cantics gregorians mentre et dutxes se senten des del passadis (ho ha comprovat l'Anna amb els del Bernat).
No hay comentarios:
Publicar un comentario