Com aquest dia va ser una mica horrorós, dormint com es podia, i menjant el que es podia, muntats en tren. el millor serà que vegeu més o menys el recorregut que vam fer:
Brienz -> Interlaken ... 6:26 - 6:51
Interlaken -> Bern ... 7:01 - 7:52
Bern -> Genève ... 8:04 - 9:50
Genève -> Valence-Ville 10:17 - 13:49
Valence-Ville -> Avignon ... 14:37 - 15:47
Avignon -> PortBou ... 16:06 - 20:08
PortBou -> Barcelona ... 20:30 - 22:30
I així conclou el viatge. EL VIATGE. Que no se'ns oblidi mai res de tot això :) però, per si de cas, aquí queda.
#19 Day. Brienz -> Berna, Berna -> Brienz
(des d'una ciutat molt pintoresca i sense cap restaurant assequible on dinar)
Ens vam aixecar molt confiats que, a aquella hora, seria massa d'hora com per trobar-nos els miniassassins francesos ... però no! Encara eren més matinadors que nosaltres, perquè quan vam arribar al menjador ells ja hi eren. Per sort, l'efecte anestèsic que té acabar-se d'aixecar els havia convertit en uns nens molt calmadets. Així que vam poder esmorzar més o menys tranquils i menjar-nos el tipiquíssim plat de iogur de maduixa amb xococrispis.
Tot seguit, i després de perdre un tren (al final, matinar no ens va servir ni per lliurar-nos de l'Adèle, ni per agafar el tren), vam anar direcció Berna.
Una vegada allà, vam començar a perdre'ns per la ciutat sense massa rumb i a veure totes les tendes extranyes, les paradetes i els músics del carrer. Al cap d'una estona de passejar ens vam trobar un rellotge astronòmic (just a les dotze, ens el vam trobar, així que el vam veure en acció) que intentava imitar el de Praga. Ai, no tots poden ser com aquell, és clar, i no era tan guai. Al final, vam començar a seguir la filera de guiris, i ens vam deixar conduir fins als ossos de Berna. Pobres ossos, separats i exposats als turistes.
Després vam intentar buscar un lloc baratu on dinar (ça n'existe pas). Així que, com no ho vam aconseguir, que diguem, vam anar al lloc menys car, on les coses es compraven per plats. Com alguna cosa bona ens havia de pasar, per compensar el gafisme del dia anterior, va resultar que hi havia un senyor de Madrid que era el que venia els plats. I ens va reconéixer a l'acte! Va dir "Ai va! CATALANES!" I nosaltres "AI VA!!!" (segur que va saber que érem catalans perquè tot ens semblava car). Aleshores, després de parlar una estona, ens va psoar un plat d'spaguettis al·lucinant i totalment fora de sèrie o menú i ens va dir quines amanides eren gratis. Així que, amb la tonteria, vam menjar molt bé.
Mentre feiem el passeig invers, de camí cap a l'estació, vam anar comprant tot de souvenirs i també guarrades per menjar el dia següent al viatge. Després de quedar-nos dormits a l'estació de Berna (però no per això perdre cap tren!), vam agafar el tren i vam tornar a Brienz.
Amb la nostra super motivació, vam començar un segon concert de piano, però aquesta vegada no va ser tan ben rebut: va venir el recepcionista que encara no coneixiem i ens va demanar (molt educadament) que ens anessim una mica a la merda i tal. Així que vam haver de parar de tocar. No saben el que es perdien ...
Així que, amb la moral baixa, ens vam anar a fer les maletes pel dia després. En acabar aquella complicada i ferregosa tasca, vam buscar un lloc on sopar. Vam trobar una pizzeria molt chula on quasi ens cobren els coberts i els gots i també quasi ens fan fora. A la targeta ja no li quedaven diners, així que vam acabar pagant com vam poder. Això sí, unes pizzes estupendes. Ens vam trobar a l'Adèle i la seva família (una situació bastant graciosa, tot s'ha de dir).
Després de sopar i fer un passeig pel poble, tal com havíem decidit el dia anterior ... vam anar a banyar-nos al llac!! Sí senyor. Ens vam posar el banyador (novament, els que en teníem) i de cap al llac. Tothom de l'alberg, fins i tot els nois que estaven allà de colònies (i es devien morir d'enveja, je je je), es van enterar (més que res per l'escàndol que vam fer), però era igual. Va ser molt divertit (i gèlid). Vam tornar corrents i, després d'una dutxa d'aigua calente, ens vam anar de cap al llit, que al dia següent tocava matinar (MOLT!) i tenir molts ànims per un hiper viatge de 16 hores!!!
Ens vam aixecar molt confiats que, a aquella hora, seria massa d'hora com per trobar-nos els miniassassins francesos ... però no! Encara eren més matinadors que nosaltres, perquè quan vam arribar al menjador ells ja hi eren. Per sort, l'efecte anestèsic que té acabar-se d'aixecar els havia convertit en uns nens molt calmadets. Així que vam poder esmorzar més o menys tranquils i menjar-nos el tipiquíssim plat de iogur de maduixa amb xococrispis.
Tot seguit, i després de perdre un tren (al final, matinar no ens va servir ni per lliurar-nos de l'Adèle, ni per agafar el tren), vam anar direcció Berna.
Una vegada allà, vam començar a perdre'ns per la ciutat sense massa rumb i a veure totes les tendes extranyes, les paradetes i els músics del carrer. Al cap d'una estona de passejar ens vam trobar un rellotge astronòmic (just a les dotze, ens el vam trobar, així que el vam veure en acció) que intentava imitar el de Praga. Ai, no tots poden ser com aquell, és clar, i no era tan guai. Al final, vam començar a seguir la filera de guiris, i ens vam deixar conduir fins als ossos de Berna. Pobres ossos, separats i exposats als turistes.
Després vam intentar buscar un lloc baratu on dinar (ça n'existe pas). Així que, com no ho vam aconseguir, que diguem, vam anar al lloc menys car, on les coses es compraven per plats. Com alguna cosa bona ens havia de pasar, per compensar el gafisme del dia anterior, va resultar que hi havia un senyor de Madrid que era el que venia els plats. I ens va reconéixer a l'acte! Va dir "Ai va! CATALANES!" I nosaltres "AI VA!!!" (segur que va saber que érem catalans perquè tot ens semblava car). Aleshores, després de parlar una estona, ens va psoar un plat d'spaguettis al·lucinant i totalment fora de sèrie o menú i ens va dir quines amanides eren gratis. Així que, amb la tonteria, vam menjar molt bé.
Mentre feiem el passeig invers, de camí cap a l'estació, vam anar comprant tot de souvenirs i també guarrades per menjar el dia següent al viatge. Després de quedar-nos dormits a l'estació de Berna (però no per això perdre cap tren!), vam agafar el tren i vam tornar a Brienz.
Amb la nostra super motivació, vam començar un segon concert de piano, però aquesta vegada no va ser tan ben rebut: va venir el recepcionista que encara no coneixiem i ens va demanar (molt educadament) que ens anessim una mica a la merda i tal. Així que vam haver de parar de tocar. No saben el que es perdien ...
Així que, amb la moral baixa, ens vam anar a fer les maletes pel dia després. En acabar aquella complicada i ferregosa tasca, vam buscar un lloc on sopar. Vam trobar una pizzeria molt chula on quasi ens cobren els coberts i els gots i també quasi ens fan fora. A la targeta ja no li quedaven diners, així que vam acabar pagant com vam poder. Això sí, unes pizzes estupendes. Ens vam trobar a l'Adèle i la seva família (una situació bastant graciosa, tot s'ha de dir).
Després de sopar i fer un passeig pel poble, tal com havíem decidit el dia anterior ... vam anar a banyar-nos al llac!! Sí senyor. Ens vam posar el banyador (novament, els que en teníem) i de cap al llac. Tothom de l'alberg, fins i tot els nois que estaven allà de colònies (i es devien morir d'enveja, je je je), es van enterar (més que res per l'escàndol que vam fer), però era igual. Va ser molt divertit (i gèlid). Vam tornar corrents i, després d'una dutxa d'aigua calente, ens vam anar de cap al llit, que al dia següent tocava matinar (MOLT!) i tenir molts ànims per un hiper viatge de 16 hores!!!
#18 Day- Brienz -> Interlaken, Interlaken -> Brienz
(dia d'anada i tornada a la capital del cul del món :D )
Seguint el nostre recent inaugurat horari suís, ens vam aixecar a allò de les sis (ja que en aquests indrets l'esmorzar ja es serveix a aquestes hores, més que res perque són normals) i vam anar amb la idea de prendre un senyor esmorzar, perquè hi havia buffet lliure. Vam descobrir que la moda d'esmorzar de tot guiri decent es prendre iogur de maduixa amb xococrispis (cosa que està molt bona, per cert), que els sucs són de polvos i que el cafè deixa bastant que desitjar.
Teníem la trapella intenció (jeje) d'agafar un tren cap a Interlaken, i, com eren només 20 minuts, no posar a l'interrail que l'havíem agafat. Però l'acumulació de llei de Murphy que es produeix quan quatre miniguiris com nosaltres agafen junts un tren sense validar bitllet és quelcom a tenir en compte! Total, que va passar la revisora i, a més a més a més, el Bernat s'havia oblidat el bitllet. Així que, tres multes i un bitllet nou. Tot i que, al final, no va sortir tan car, però vaja gafes estem fets!
Vam arribar a Interlaken (i ens vam baixar a la parada de tren que no era) i vam començar a passejar. S'ha de dir que és una ciutat (ciutat?) molt maca. Tot i estar plena de merchandising. Salzburg era mozartlandia, i Interlaken és chocolatalandia (per exemple). Suposem que l'economia local es sustenta per les tendes de rellotges de cuco, les xocolateries i les tendes de banderes suïsses. Després de fer una volta per tota la ciutat, comprar mol quilos de Linzertortes i quasi tenyir-nos de pèlrojes (l'Anna i jo), vam anar a dinar a un lloc tranquil. Com ja teníem els nostres hiperchupi bocates, no ens calia anar a comprar-lso a cap lloc, però com havia plogut, els únics llocs tranquils i secs ja estaven ocupats ... per japos fotògrafs! Vam aconseguir dinar més o menys tranquils, tot i que l'Anna assegura haver estat fotografiada per un, i que la seva histèria quasi ens causa un atac de cor. I de postre ens vam menjar una Linzertote :)
Tot just acabar de dinar vam decidir tornar (perquè Interlaken tampoc és tan gran). Vam anar a l'hotel corrents, ens vam posar el banyador (els que en teníem) i vam anar a llogar ... barques a pedals! Ens vam posar les noies en una amb flors (que devia tenir algun problema perquè anava més lenta, i no era culpa nostra, això segur ...) i els nois en una amb cares felices. Teníem una hora per pedalejar per tot el llac, així que ens vam anar fins al mig. Una vegada allà, les annes ens vam tirar (iuju!) corrents, i, quan s'anaven a tirar el Bernat i l'Alex, va venir una llanxa a explicar-nos (bé, ens ho va explicar el senyor que conduïa la llanxa) que no podiem estar allà perquè estava a punt de passar un super vaixell i més o menys ens passaria per sobre. Així que, el més ràpid que vam poder, ens vam anar més a prop de la costa. Quan el vaixell se'n va anar, això sí, vam tornar directes. Després de banyar-nos tots, fer fotos i vídeos, vam haver de tornar, perquè s'acabava l'hora (per cert, aquest era l'únic lloc on, al pagar en euros, no només no et timaven, sinó que, amb la tonteria, vam pagar menys).
Una cop tots dutxats, ens vam baixar a la recepció a fer un super concert a piano. A mig concert se'ns va unir la nena francesa més mona del món, Adèle, que va acabar bojament enamorada de l'Alex, i el perseguia per tot l'hotel. Així que, vam passar de tocar el piano a jugar amb l'Adèle i el seu germà (dos nens francessos una mica assassins, tot s'ha de dir, ja que el seu joc preferit era mossegar-nos) fins que va arribar la seva mare.
A una hora igual similar al dia anterior vam anar abrenar sopar. Ens vam fer una super sopa de polvos (amb el bullidor d'aigua prestat de la cuina) i lasagna precuinada.
Després de sopar, per no anar-nos a dormir tan tan tan d'hora, vam anar a jugar amb la meravellosa atracció que teníem al pati, i després a seure una estona vora el llac i mirar els estels. Però al final vam acabar anant a dormir com suïssos qualssevol.
Seguint el nostre recent inaugurat horari suís, ens vam aixecar a allò de les sis (ja que en aquests indrets l'esmorzar ja es serveix a aquestes hores, més que res perque són normals) i vam anar amb la idea de prendre un senyor esmorzar, perquè hi havia buffet lliure. Vam descobrir que la moda d'esmorzar de tot guiri decent es prendre iogur de maduixa amb xococrispis (cosa que està molt bona, per cert), que els sucs són de polvos i que el cafè deixa bastant que desitjar.
Teníem la trapella intenció (jeje) d'agafar un tren cap a Interlaken, i, com eren només 20 minuts, no posar a l'interrail que l'havíem agafat. Però l'acumulació de llei de Murphy que es produeix quan quatre miniguiris com nosaltres agafen junts un tren sense validar bitllet és quelcom a tenir en compte! Total, que va passar la revisora i, a més a més a més, el Bernat s'havia oblidat el bitllet. Així que, tres multes i un bitllet nou. Tot i que, al final, no va sortir tan car, però vaja gafes estem fets!
Vam arribar a Interlaken (i ens vam baixar a la parada de tren que no era) i vam començar a passejar. S'ha de dir que és una ciutat (ciutat?) molt maca. Tot i estar plena de merchandising. Salzburg era mozartlandia, i Interlaken és chocolatalandia (per exemple). Suposem que l'economia local es sustenta per les tendes de rellotges de cuco, les xocolateries i les tendes de banderes suïsses. Després de fer una volta per tota la ciutat, comprar mol quilos de Linzertortes i quasi tenyir-nos de pèlrojes (l'Anna i jo), vam anar a dinar a un lloc tranquil. Com ja teníem els nostres hiperchupi bocates, no ens calia anar a comprar-lso a cap lloc, però com havia plogut, els únics llocs tranquils i secs ja estaven ocupats ... per japos fotògrafs! Vam aconseguir dinar més o menys tranquils, tot i que l'Anna assegura haver estat fotografiada per un, i que la seva histèria quasi ens causa un atac de cor. I de postre ens vam menjar una Linzertote :)
Tot just acabar de dinar vam decidir tornar (perquè Interlaken tampoc és tan gran). Vam anar a l'hotel corrents, ens vam posar el banyador (els que en teníem) i vam anar a llogar ... barques a pedals! Ens vam posar les noies en una amb flors (que devia tenir algun problema perquè anava més lenta, i no era culpa nostra, això segur ...) i els nois en una amb cares felices. Teníem una hora per pedalejar per tot el llac, així que ens vam anar fins al mig. Una vegada allà, les annes ens vam tirar (iuju!) corrents, i, quan s'anaven a tirar el Bernat i l'Alex, va venir una llanxa a explicar-nos (bé, ens ho va explicar el senyor que conduïa la llanxa) que no podiem estar allà perquè estava a punt de passar un super vaixell i més o menys ens passaria per sobre. Així que, el més ràpid que vam poder, ens vam anar més a prop de la costa. Quan el vaixell se'n va anar, això sí, vam tornar directes. Després de banyar-nos tots, fer fotos i vídeos, vam haver de tornar, perquè s'acabava l'hora (per cert, aquest era l'únic lloc on, al pagar en euros, no només no et timaven, sinó que, amb la tonteria, vam pagar menys).
Una cop tots dutxats, ens vam baixar a la recepció a fer un super concert a piano. A mig concert se'ns va unir la nena francesa més mona del món, Adèle, que va acabar bojament enamorada de l'Alex, i el perseguia per tot l'hotel. Així que, vam passar de tocar el piano a jugar amb l'Adèle i el seu germà (dos nens francessos una mica assassins, tot s'ha de dir, ja que el seu joc preferit era mossegar-nos) fins que va arribar la seva mare.
A una hora igual similar al dia anterior vam anar a
Després de sopar, per no anar-nos a dormir tan tan tan d'hora, vam anar a jugar amb la meravellosa atracció que teníem al pati, i després a seure una estona vora el llac i mirar els estels. Però al final vam acabar anant a dormir com suïssos qualssevol.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)